miércoles, 27 de diciembre de 2006
L´ENTREVISTA
Avui entrevistem a Àlex Sánchez, membre de l´equip d´educadors de la Residència Infantil Emmanuel.
ere nts necessitats. Un exemple d'això és l’amabilitat de les entitats i veïns de Sant Just Desvern que, després de la convivència a la població durant molts anys, acostumen a ser un suport proper pels nens i educadors tot donant roba, joguines i difere nts productes i serveis.
Gràcies a la col·laboració de tots podem fer realitat el desig d'un bon servei en benefici d'aquests infants.
Per cert, com és un dia normal a la Residència?
Els nostres nens viuen al centre durant la setmana portant una vida normalitzada, assistint a l'escola o a l’institut (a un centre d'educació infantil i primària o al institut d'ensenyament secundari de la població), participant en activitats lúdiques i extraescolars, rebent per part del centre una educació complerta on fa intervenció un equip multidisciplinar especialitzat.
Com a moltes famílies, al voltant de les 7 h. és l’hora de llevar-se, rentar-se, vestir-se. L’habitació i cada llit han de quedar ben fets i endreçats. Després d’esmorzar, tenim un temps devocional dinàmic amb una reflexió sobre alguna història bíblica, col·loquis, cançons i oració per temes tractats o temes que ens preocupen. Tot seguit els nens van a l’escola a l’institut de secundària. Al migdia els nens dinen a “la Resi” per fomentar la convivència i realitzar algun voluntariat. A la tarda, després de tornar d’escola, hi ha temps per estudiar i fer deures, rebre reforç escolar i d’altres voluntariats i, segons el dia, gaudir d’algunes activitats extraescolars. Abans de sopar hi ha temps lliure i dutxes. A les 9 h. del vespre és hora d’anar a dormir després de tenir una estona de lectura i conversa tranquil·la. Tots els dies semblen iguals però cada dia és difere nt ...
ere ssa és el bé que els hi fa als nens. Tot el que sigui il·lusionar-los i fer que pugi la seva autoestima és molt saludable per a ells.
A més a més, és maco veure com s’acompleix amb tothom el principi de l’evangeli de que “més beneficiada és la persona que dóna que la persona que rep”. Tots els que ens hem apropat a la Residència per donar tenim la sensació d’haver guanyat més del que hem donat, siguin famosos com en Deco, el Màgic Andreu, els cantants d’Operación Triunfo, etc., o siguem ciutadans senzills d’influència més limitada, siguin germans creients o amics i veïns no cristians, etc. És una paradoxa, però és una realitat.
En tot cas, tot és bo, però parlant de ressò mediàtic és molt més important el “ressò mediàtic” dels quasi 40 anys de bon testimoniatge cristià que produeix sobre les esglésies evangèliques de Catalunya i Espanya i sobre els veïns de Sant Just que les felicitacions que rebem per e-mail de penyes barcelonistes. El nostres sincer agraïment per totes les formes de suport que ens arriben.
La Residència és una entitat membre de Diaconia Catalana. Com avalueu aquesta participació?
No només és molt positiu. També cal subratllar que és necessària la comunicació i coneixement entre els difere nts serveis cristians que el poble de Déu desenvolupa a la nostra societat. Cal compartir experiències, recursos, visió, etc. Sobre tot, cal donar un testimoniatge unificat i de qualitat que faci més efectives les nostres tasques. Aquesta mena de federació dels nostres servies socials de l’entorn evangèlic, no només afavoreix l’abast del nostre esforç sinó que també ens enforteix en treballar ben comunicats. Com diuen els futbolistes, la clau de l’èxit no està en les grans individualitats sinó en el treball en equip.
L’ajut d’alguns jugadors del Barça han donat un ressò mediàtic a la Residència. A hores d’ara, quines han estat les conseqüències de tot plegat?
Quan persones famoses ens ajuden amb les seves visites i donacions, el que més ens int
De qui depèn l’entitat per la seva continuïtat dia a dia?
Depèn bàsicament de les esglésies evangèliques, tant en l'aspecte econòmic com dels recursos humans necessaris. A més a més, altres professionals, voluntaris, empreses, etc. són sol·licitats per la RIE per col·laborar en el projecte. La Residència Emmanuel és una entitat privada que no està finançada pel Govern ni les Administracions Públiques, amb les quals col·laborem a nivell de gestió i ens ajuden amb el seu control i supervisió.
La Residència Emmanuel rep sosteniment exclusivament per donacions econòmiques d'entitats i particulars. Els socis de l'entitat aporten una petita quota anual. Algunes esglésies evangèliques de Catalunya i Espanya apadrinen el centre amb donacions mensuals que ajuden a realitzar les previsions dels pressuposts anuals de la nostra llar d'acollida.
Altres col·lectius col·laboren indirectament donant productes i serveis que ajuden a economitzar en cobrir les difere nts necessitats. Un exemple d'això és l’amabilitat de les entitats i veïns de Sant Just Desvern que, després de la convivència a la població durant molts anys, acostumen a ser un suport proper pels nens i educadors tot donant roba, joguines i difere nts productes i serveis.
Gràcies a la col·laboració de tots podem fer realitat el desig d'un bon servei en benefici d'aquests infants.
Per cert, com és un dia normal a la Residència?
Els nostres nens viuen al centre durant la setmana portant una vida normalitzada, assistint a l'escola o a l’institut (a un centre d'educació infantil i primària o al institut d'ensenyament secundari de la població), participant en activitats lúdiques i extraescolars, rebent per part del centre una educació complerta on fa intervenció un equip multidisciplinar especialitzat.
Com a moltes famílies, al voltant de les 7 h. és l’hora de llevar-se, rentar-se, vestir-se. L’habitació i cada llit han de quedar ben fets i endreçats. Després d’esmorzar, tenim un temps devocional dinàmic amb una reflexió sobre alguna història bíblica, col·loquis, cançons i oració per temes tractats o temes que ens preocupen. Tot seguit els nens van a l’escola a l’institut de secundària. Al migdia els nens dinen a “la Resi” per fomentar la convivència i realitzar algun voluntariat. A la tarda, després de tornar d’escola, hi ha temps per estudiar i fer deures, rebre reforç escolar i d’altres voluntariats i, segons el dia, gaudir d’algunes activitats extraescolars. Abans de sopar hi ha temps lliure i dutxes. A les 9 h. del vespre és hora d’anar a dormir després de tenir una estona de lectura i conversa tranquil·la. Tots els dies semblen iguals però cada dia és difere nt ...
ere ssa és el bé que els hi fa als nens. Tot el que sigui il·lusionar-los i fer que pugi la seva autoestima és molt saludable per a ells.
A més a més, és maco veure com s’acompleix amb tothom el principi de l’evangeli de que “més beneficiada és la persona que dóna que la persona que rep”. Tots els que ens hem apropat a la Residència per donar tenim la sensació d’haver guanyat més del que hem donat, siguin famosos com en Deco, el Màgic Andreu, els cantants d’Operación Triunfo, etc., o siguem ciutadans senzills d’influència més limitada, siguin germans creients o amics i veïns no cristians, etc. És una paradoxa, però és una realitat.
En tot cas, tot és bo, però parlant de ressò mediàtic és molt més important el “ressò mediàtic” dels quasi 40 anys de bon testimoniatge cristià que produeix sobre les esglésies evangèliques de Catalunya i Espanya i sobre els veïns de Sant Just que les felicitacions que rebem per e-mail de penyes barcelonistes. El nostres sincer agraïment per totes les formes de suport que ens arriben.
La Residència és una entitat membre de Diaconia Catalana. Com avalueu aquesta participació?
No només és molt positiu. També cal subratllar que és necessària la comunicació i coneixement entre els difere nts serveis cristians que el poble de Déu desenvolupa a la nostra societat. Cal compartir experiències, recursos, visió, etc. Sobre tot, cal donar un testimoniatge unificat i de qualitat que faci més efectives les nostres tasques. Aquesta mena de federació dels nostres servies socials de l’entorn evangèlic, no només afavoreix l’abast del nostre esforç sinó que també ens enforteix en treballar ben comunicats. Com diuen els futbolistes, la clau de l’èxit no està en les grans individualitats sinó en el treball en equip.
L’ajut d’alguns jugadors del Barça han donat un ressò mediàtic a la Residència. A hores d’ara, quines han estat les conseqüències de tot plegat?
Quan persones famoses ens ajuden amb les seves visites i donacions, el que més ens int
Quan neix la Residència Infantil Emmanuel i amb qui?
La Residència Infantil Emmanuel neix en 1967 com una iniciativa aprovada per una agrupació de dones cristianes evangèliques de Catalunya. Va començar a ser una realitat el gener de 1969. Des d'aleshores i fins el present ha estat un servei de testimoniatge cristià i de servei social als nens i a les seves famílies. Qui ha impulsat i mantingut fins ara la Llar Infantil són els líders i membres de les esglésies evangèliques durant tots aquests anys de la història recent del protestantisme a Catalunya i a l’estat espanyol. Moltes persones han participat en aquest servei d'acollida del que nombrosos nens s'han beneficiat durant aquestes dècades.
Quina és la funció i els objectius de l’entitat?
La raó de ser del centre és ajudar a nens que pateixen situacions familiars problemàtiques. Els acollim en un ambient familiar i treballem per afavorir el seu desenvolupament integral. Indirectament, hi ha el propòsit de ser un suport efectiu per a les seves famílies que han d’afrontar situacions adverses fins que el nen o preadolescent pugui tornar a la seva llar. El projecte educatiu es desenvolupa sempre sota els valors cristians que defineixen el centre.
És gaire comú el perfil de l’infant amb el que treballeu?
Les característiques dels nens que atenem (cadascun amb les seves particularitats) acostumen a coincidir en els següents aspectes. Provenen d’una situació familiar desestructurada per difere nts motius: econòmics, o socials, o familiars, etc. En funció d’aquest condicionant, són menors que poden patir a nivell psicològic d’una baixa autoestima i que els hi cal assumir hàbits perduts o no adquirits a nivell d’estudi, relacions socials, ordre i higiene, etc. L’estima i l’ordre que es respira a la llar, al temps que es supleixen les necessitats bàsiques, ajuden al nen a una estabilització progressiva mentre manté un contacte raonable amb la seva família biològica.
Ara col·laboreu tres educadors, però compteu amb voluntaris? Quin és el seu paper?
La tasca de l'equip educatiu del centre és complementada amb el suport d'un col·lectiu de voluntaris que de forma especialitzada però altruista ajuden a realitzar el projecte. Coordinats pels educadors, treballen amb els nens fent classes particulars de reforç escolar, sessions lúdiques d'animació, jocs i temps de lleure, activitats extraescolars esportives o culturals, sessions de suport psicològic, etc. Un col·lectiu important de voluntaris ajuda el centre amb tasques de cuina, manteniment físic de la casa, neteja, assessorament informàtic, assessorament legal i jurídic, recollides de donacions especials d'aliments o d'altres productes, etc.
Hi ha dos tipus de voluntariat que mere ixen esmentar-se especialment: d'una banda, la junta directiva de l'Associació Residència Infantil Emmanuel i, de l'altra, la dedicació encomiable de les famílies d'acollida.
Qualsevol persona intere ssada en fer algun voluntariat, és igual que sigui una aportació molt senzilla o molt especialitzada. Tot és necessari i profitós pels nens. Només cal fer un truc o enviar un e-mail i en parlem. Potser algun lector d’aquest article pot animar-se a col·laborar pròximament estudiant amb els nens, formant par de la junta directiva, fent meravelles a la cuina de “la Resi”. Les possibilitats són moltes.
La Residència Infantil Emmanuel neix en 1967 com una iniciativa aprovada per una agrupació de dones cristianes evangèliques de Catalunya. Va començar a ser una realitat el gener de 1969. Des d'aleshores i fins el present ha estat un servei de testimoniatge cristià i de servei social als nens i a les seves famílies. Qui ha impulsat i mantingut fins ara la Llar Infantil són els líders i membres de les esglésies evangèliques durant tots aquests anys de la història recent del protestantisme a Catalunya i a l’estat espanyol. Moltes persones han participat en aquest servei d'acollida del que nombrosos nens s'han beneficiat durant aquestes dècades.
Quina és la funció i els objectius de l’entitat?
La raó de ser del centre és ajudar a nens que pateixen situacions familiars problemàtiques. Els acollim en un ambient familiar i treballem per afavorir el seu desenvolupament integral. Indirectament, hi ha el propòsit de ser un suport efectiu per a les seves famílies que han d’afrontar situacions adverses fins que el nen o preadolescent pugui tornar a la seva llar. El projecte educatiu es desenvolupa sempre sota els valors cristians que defineixen el centre.
És gaire comú el perfil de l’infant amb el que treballeu? Les característiques dels nens que atenem (cadascun amb les seves particularitats) acostumen a coincidir en els següents aspectes. Provenen d’una situació familiar desestructurada per dif
Ara col·laboreu tres educadors, però compteu amb voluntaris? Quin és el seu paper?
La tasca de l'equip educatiu del centre és complementada amb el suport d'un col·lectiu de voluntaris que de forma especialitzada però altruista ajuden a realitzar el projecte. Coordinats pels educadors, treballen amb els nens fent classes particulars de reforç escolar, sessions lúdiques d'animació, jocs i temps de lleure, activitats extraescolars esportives o culturals, sessions de suport psicològic, etc. Un col·lectiu important de voluntaris ajuda el centre amb tasques de cuina, manteniment físic de la casa, neteja, assessorament informàtic, assessorament legal i jurídic, recollides de donacions especials d'aliments o d'altres productes, etc.
Hi ha dos tipus de voluntariat que m
Qualsevol persona int
I el paper dels pares biològics?
Quan la Residència accepta la sol·licitud d’entrada d’un nen, els pares han d’acceptar l’ordre de funcionament del centre per que el projecte educatiu pugui aplicar-se de forma adequada. La relació del nen amb la seva mare i/o el seu pare és una necessitat psicològica que mirem de suplir, a mida que és possible, amb contactes o comunicacions periòdiques. Tinguin o no un contacte periòdic amb els seus fills, el centre fa assumir als pares l’hàbit de trucar cada setmana.
Els pares o familiars biològics dels nens, si bé no acostumen a tenir capacitat econòmica suficient, se’ls anima a aportar una petita quantitat mensual voluntària segons les seves possibilitats, no per la importància de l’import, sinó especialment com a signe de vinculació i de responsabilització vers els seus fills mentrestant no tornen amb ells.
L’equip educatiu valora cada any amb els pares dels nens si el recurs més adient pel nen segueix sent la Residència o si ja és moment de tornar a una convivència familiar normalitzada. Com tutors legals, els pares escolten las valoracions i assessorament del centre i entre ambdues parts es decideix la marxa o permanència de cada menor.
Les famílies acollidores de cap de setmana, realment són tan importants?
Els caps de setmana, els dies festius i els períodes de vacances, si bé alguns dels nens poden ser atesos pels seus propis familiars, d'altres són rebuts per famílies d'acollida seleccionades que realitzen un exemplar servei d'integració d’algun dels nostres nens a la seva dinàmica familiar amb un compromís per un temps indefinit d'un mínim d'un any.
La família d’acollida té molta importància per ser una continuació de l’ambient familiar de la Residència, pels vincles d’estima i convivència que s’estableixen, perquè el nen es veu involucrat en la dinàmica de pertànyer a una església evangèlica amb les seves activitats infantils, etc. Tot plegat, el nucli familiar d’acollida és una influència de gran impacte i serà una referència entranyable de per vida. Els acollidors tenen la difícil situació de saber que el seu servei és temporal i no té les característiques de vinculació definitiva pròpies de l’adopció. Assumir aquesta realitat és requisit indispensable per poder fer aquest magnífic servei.
Quan la Residència accepta la sol·licitud d’entrada d’un nen, els pares han d’acceptar l’ordre de funcionament del centre per que el projecte educatiu pugui aplicar-se de forma adequada. La relació del nen amb la seva mare i/o el seu pare és una necessitat psicològica que mirem de suplir, a mida que és possible, amb contactes o comunicacions periòdiques. Tinguin o no un contacte periòdic amb els seus fills, el centre fa assumir als pares l’hàbit de trucar cada setmana.
Els pares o familiars biològics dels nens, si bé no acostumen a tenir capacitat econòmica suficient, se’ls anima a aportar una petita quantitat mensual voluntària segons les seves possibilitats, no per la importància de l’import, sinó especialment com a signe de vinculació i de responsabilització vers els seus fills mentrestant no tornen amb ells.
L’equip educatiu valora cada any amb els pares dels nens si el recurs més adient pel nen segueix sent la Residència o si ja és moment de tornar a una convivència familiar normalitzada. Com tutors legals, els pares escolten las valoracions i assessorament del centre i entre ambdues parts es decideix la marxa o permanència de cada menor.
Les famílies acollidores de cap de setmana, realment són tan importants?
Els caps de setmana, els dies festius i els períodes de vacances, si bé alguns dels nens poden ser atesos pels seus propis familiars, d'altres són rebuts per famílies d'acollida seleccionades que realitzen un exemplar servei d'integració d’algun dels nostres nens a la seva dinàmica familiar amb un compromís per un temps indefinit d'un mínim d'un any.
La família d’acollida té molta importància per ser una continuació de l’ambient familiar de la Residència, pels vincles d’estima i convivència que s’estableixen, perquè el nen es veu involucrat en la dinàmica de pertànyer a una església evangèlica amb les seves activitats infantils, etc. Tot plegat, el nucli familiar d’acollida és una influència de gran impacte i serà una referència entranyable de per vida. Els acollidors tenen la difícil situació de saber que el seu servei és temporal i no té les característiques de vinculació definitiva pròpies de l’adopció. Assumir aquesta realitat és requisit indispensable per poder fer aquest magnífic servei.
Gràcies a la col·laboració de tots podem fer realitat el desig d'un bon servei en benefici d'aquests infants.
Per cert, com és un dia normal a la Residència?
Els nostres nens viuen al centre durant la setmana portant una vida normalitzada, assistint a l'escola o a l’institut (a un centre d'educació infantil i primària o al institut d'ensenyament secundari de la població), participant en activitats lúdiques i extraescolars, rebent per part del centre una educació complerta on fa intervenció un equip multidisciplinar especialitzat.
Com a moltes famílies, al voltant de les 7 h. és l’hora de llevar-se, rentar-se, vestir-se. L’habitació i cada llit han de quedar ben fets i endreçats. Després d’esmorzar, tenim un temps devocional dinàmic amb una reflexió sobre alguna història bíblica, col·loquis, cançons i oració per temes tractats o temes que ens preocupen. Tot seguit els nens van a l’escola a l’institut de secundària. Al migdia els nens dinen a “la Resi” per fomentar la convivència i realitzar algun voluntariat. A la tarda, després de tornar d’escola, hi ha temps per estudiar i fer deures, rebre reforç escolar i d’altres voluntariats i, segons el dia, gaudir d’algunes activitats extraescolars. Abans de sopar hi ha temps lliure i dutxes. A les 9 h. del vespre és hora d’anar a dormir després de tenir una estona de lectura i conversa tranquil·la. Tots els dies semblen iguals però cada dia és dif
Actualment les dependències us limiten a una capacitat limitada. Quins són les necessitats més importants i els reptes de futur?
La primera necessitat és mantenir la dinàmica actual, assolir cada mes els recursos humans i econòmics que impliquen tot el nostre servei. Agraïm molt la constància del compromís mensual econòmic o de voluntariat de moltes persones i entitats.
En segon lloc, cal aconseguir fer front a imprevistos que surten i s’han de superar més enllà de les previsions normals. A nivell econòmic i material, situacions com la necessitat d’un nou vehicle, reformar una biga de la casa en mal estat, les inundacions de la casa amb les pluges de setembre, el finançament d’un tractament odontològic delicat d’un nen, etc. A nivell humà, situacions com l’hospitalització d’un nen o la necessitat de famílies d’acollida, etc.
Una altra responsabilitat és afrontar necessitats costoses a mig o llarg termini. La casa actual ha estat i és una gran benedicció, un privilegi per desenvolupar el nostre servei. Amb mires al futur, cal pensar en una nova casa que pugui acollir els nens i educadors en millors condicions de qualitat i quantitat. Tot i que el cost econòmic és molt gran, cal plantejar el canvi amb confiança de que Déu anirà obrint les portes necessàries per optimitzar el nostre servei, com sempre ho ha fet.
La primera necessitat és mantenir la dinàmica actual, assolir cada mes els recursos humans i econòmics que impliquen tot el nostre servei. Agraïm molt la constància del compromís mensual econòmic o de voluntariat de moltes persones i entitats.
En segon lloc, cal aconseguir fer front a imprevistos que surten i s’han de superar més enllà de les previsions normals. A nivell econòmic i material, situacions com la necessitat d’un nou vehicle, reformar una biga de la casa en mal estat, les inundacions de la casa amb les pluges de setembre, el finançament d’un tractament odontològic delicat d’un nen, etc. A nivell humà, situacions com l’hospitalització d’un nen o la necessitat de famílies d’acollida, etc.
Una altra responsabilitat és afrontar necessitats costoses a mig o llarg termini. La casa actual ha estat i és una gran benedicció, un privilegi per desenvolupar el nostre servei. Amb mires al futur, cal pensar en una nova casa que pugui acollir els nens i educadors en millors condicions de qualitat i quantitat. Tot i que el cost econòmic és molt gran, cal plantejar el canvi amb confiança de que Déu anirà obrint les portes necessàries per optimitzar el nostre servei, com sempre ho ha fet.
A més a més, és maco veure com s’acompleix amb tothom el principi de l’evangeli de que “més beneficiada és la persona que dóna que la persona que rep”. Tots els que ens hem apropat a la Residència per donar tenim la sensació d’haver guanyat més del que hem donat, siguin famosos com en Deco, el Màgic Andreu, els cantants d’Operación Triunfo, etc., o siguem ciutadans senzills d’influència més limitada, siguin germans creients o amics i veïns no cristians, etc. És una paradoxa, però és una realitat.
En tot cas, tot és bo, però parlant de ressò mediàtic és molt més important el “ressò mediàtic” dels quasi 40 anys de bon testimoniatge cristià que produeix sobre les esglésies evangèliques de Catalunya i Espanya i sobre els veïns de Sant Just que les felicitacions que rebem per e-mail de penyes barcelonistes. El nostres sincer agraïment per totes les formes de suport que ens arriben.
La Residència és una entitat membre de Diaconia Catalana. Com avalueu aquesta participació?
No només és molt positiu. També cal subratllar que és necessària la comunicació i coneixement entre els dif
| "Tot és necessari i profitós pels nens. Les possibilitats són moltes." |
L’ajut d’alguns jugadors del Barça han donat un ressò mediàtic a la Residència. A hores d’ara, quines han estat les conseqüències de tot plegat?
Quan persones famoses ens ajuden amb les seves visites i donacions, el que més ens int
La Residència Infantil Emmanuel es troba al carrer Josep Anselm Clavé, 18 de Sant Just Desvern. El teléfon és 93 372 20 54 i l´e-mail és info@resi-rie.org i el web és www.resi-rie.org
| "La raó de ser del centre és ajudar a nens que pateixen situacions familiars problemàtiques". |
De qui depèn l’entitat per la seva continuïtat dia a dia?
Depèn bàsicament de les esglésies evangèliques, tant en l'aspecte econòmic com dels recursos humans necessaris. A més a més, altres professionals, voluntaris, empreses, etc. són sol·licitats per la RIE per col·laborar en el projecte. La Residència Emmanuel és una entitat privada que no està finançada pel Govern ni les Administracions Públiques, amb les quals col·laborem a nivell de gestió i ens ajuden amb el seu control i supervisió.
La Residència Emmanuel rep sosteniment exclusivament per donacions econòmiques d'entitats i particulars. Els socis de l'entitat aporten una petita quota anual. Algunes esglésies evangèliques de Catalunya i Espanya apadrinen el centre amb donacions mensuals que ajuden a realitzar les previsions dels pressuposts anuals de la nostra llar d'acollida.
Altres col·lectius col·laboren indirectament donant productes i serveis que ajuden a economitzar en cobrir les dif
Gràcies a la col·laboració de tots podem fer realitat el desig d'un bon servei en benefici d'aquests infants.
Per cert, com és un dia normal a la Residència?
Els nostres nens viuen al centre durant la setmana portant una vida normalitzada, assistint a l'escola o a l’institut (a un centre d'educació infantil i primària o al institut d'ensenyament secundari de la població), participant en activitats lúdiques i extraescolars, rebent per part del centre una educació complerta on fa intervenció un equip multidisciplinar especialitzat.
Com a moltes famílies, al voltant de les 7 h. és l’hora de llevar-se, rentar-se, vestir-se. L’habitació i cada llit han de quedar ben fets i endreçats. Després d’esmorzar, tenim un temps devocional dinàmic amb una reflexió sobre alguna història bíblica, col·loquis, cançons i oració per temes tractats o temes que ens preocupen. Tot seguit els nens van a l’escola a l’institut de secundària. Al migdia els nens dinen a “la Resi” per fomentar la convivència i realitzar algun voluntariat. A la tarda, després de tornar d’escola, hi ha temps per estudiar i fer deures, rebre reforç escolar i d’altres voluntariats i, segons el dia, gaudir d’algunes activitats extraescolars. Abans de sopar hi ha temps lliure i dutxes. A les 9 h. del vespre és hora d’anar a dormir després de tenir una estona de lectura i conversa tranquil·la. Tots els dies semblen iguals però cada dia és dif
Actualment les dependències us limiten a una capacitat limitada. Quins són les necessitats més importants i els reptes de futur?
La primera necessitat és mantenir la dinàmica actual, assolir cada mes els recursos humans i econòmics que impliquen tot el nostre servei. Agraïm molt la constància del compromís mensual econòmic o de voluntariat de moltes persones i entitats.
En segon lloc, cal aconseguir fer front a imprevistos que surten i s’han de superar més enllà de les previsions normals. A nivell econòmic i material, situacions com la necessitat d’un nou vehicle, reformar una biga de la casa en mal estat, les inundacions de la casa amb les pluges de setembre, el finançament d’un tractament odontològic delicat d’un nen, etc. A nivell humà, situacions com l’hospitalització d’un nen o la necessitat de famílies d’acollida, etc.
Una altra responsabilitat és afrontar necessitats costoses a mig o llarg termini. La casa actual ha estat i és una gran benedicció, un privilegi per desenvolupar el nostre servei. Amb mires al futur, cal pensar en una nova casa que pugui acollir els nens i educadors en millors condicions de qualitat i quantitat. Tot i que el cost econòmic és molt gran, cal plantejar el canvi amb confiança de que Déu anirà obrint les portes necessàries per optimitzar el nostre servei, com sempre ho ha fet.
La primera necessitat és mantenir la dinàmica actual, assolir cada mes els recursos humans i econòmics que impliquen tot el nostre servei. Agraïm molt la constància del compromís mensual econòmic o de voluntariat de moltes persones i entitats.
En segon lloc, cal aconseguir fer front a imprevistos que surten i s’han de superar més enllà de les previsions normals. A nivell econòmic i material, situacions com la necessitat d’un nou vehicle, reformar una biga de la casa en mal estat, les inundacions de la casa amb les pluges de setembre, el finançament d’un tractament odontològic delicat d’un nen, etc. A nivell humà, situacions com l’hospitalització d’un nen o la necessitat de famílies d’acollida, etc.
Una altra responsabilitat és afrontar necessitats costoses a mig o llarg termini. La casa actual ha estat i és una gran benedicció, un privilegi per desenvolupar el nostre servei. Amb mires al futur, cal pensar en una nova casa que pugui acollir els nens i educadors en millors condicions de qualitat i quantitat. Tot i que el cost econòmic és molt gran, cal plantejar el canvi amb confiança de que Déu anirà obrint les portes necessàries per optimitzar el nostre servei, com sempre ho ha fet.
A més a més, és maco veure com s’acompleix amb tothom el principi de l’evangeli de que “més beneficiada és la persona que dóna que la persona que rep”. Tots els que ens hem apropat a la Residència per donar tenim la sensació d’haver guanyat més del que hem donat, siguin famosos com en Deco, el Màgic Andreu, els cantants d’Operación Triunfo, etc., o siguem ciutadans senzills d’influència més limitada, siguin germans creients o amics i veïns no cristians, etc. És una paradoxa, però és una realitat.
En tot cas, tot és bo, però parlant de ressò mediàtic és molt més important el “ressò mediàtic” dels quasi 40 anys de bon testimoniatge cristià que produeix sobre les esglésies evangèliques de Catalunya i Espanya i sobre els veïns de Sant Just que les felicitacions que rebem per e-mail de penyes barcelonistes. El nostres sincer agraïment per totes les formes de suport que ens arriben.
La Residència és una entitat membre de Diaconia Catalana. Com avalueu aquesta participació?
No només és molt positiu. També cal subratllar que és necessària la comunicació i coneixement entre els dif
| "Tot és necessari i profitós pels nens. Les possibilitats són moltes." |
L’ajut d’alguns jugadors del Barça han donat un ressò mediàtic a la Residència. A hores d’ara, quines han estat les conseqüències de tot plegat?
Quan persones famoses ens ajuden amb les seves visites i donacions, el que més ens int
La Residència Infantil Emmanuel es troba al carrer Josep Anselm Clavé, 18 de Sant Just Desvern. El teléfon és 93 372 20 54 i l´e-mail és info@resi-rie.org i el web és www.resi-rie.org
UNA NOVA EMPENTA
Diaconia Catalana és una realitat entre nosaltres des de fa molts anys. Treballa, s’esforça però ens cal conèixer bo i millor què fa. Per aquesta raó, endeguem abans no acabi l’any DIAKONOS com a revista electrònica per explicar què fem i el que som.
Hem encarregat a Daniel Banyuls , responsable de Diaconia Catalana, aquesta tasca i, des d’aquí, vull desitjar-li el millor en aquesta nova responsabilitat.
Esperem i desitgem que aquesta nova eina de comunicació permeti vincular de manera més efectiva i pràctica a totes les persones que treballen a l’àmbit social protestant.
Fraternalment,
Secretari general del Consell Evangèlic de Catalunya
Suscribirse a:
Entradas (Atom)