domingo, 27 de julio de 2008

NOTÍCIES-FLASH

> El proppassat dissabte 14 de juny quasi un centenar de representants d'esglésies i entitats evangèliques de tot Catalunya es van aplegar a Barcelona al FÒRUM SOCIAL 2008, organitzat per Diaconia Catalana. Guiats per tres ponents de relleu (Fernando Bandrés des de la Universitat, Araceli Crespo des de l'Administració, i John Palacios des de la praxis) vam reflexionar plegats al voltant de la importància de la formació dels nostres voluntaris i com engrescar-los en aquest procés.

> Diaconía España -de qual forma part Diaconia Catalana des dels seus orígens- està enmig d'un procés de redisseny estructural després d'alguns mesos de reflexió en els que DC ha aportat algunes idees i ha mantingut una constant participació. Les novetats més importants inclouen un nou organigrama, la figura d'un gerent en el lideratge i la recerca d'un projecte propi.

> Segons Amnistia Internacional la devaluació dels drets humans empitjora a països com Sudan (Darfur), Zimbabwe, Gaza, Iraq i Myanmar, els pitjors expedients de l'any 2007.

> Properament Diakonos inclourà una secció per a donar a conéixer els projectes de les entitats de DC que han estat subvencionats per l'Administració.

> La Fundación Pluralismo y Convivencia ofereix una Jornada de Formació per explicar les novetats de la nova Convocatòria de subvencions. Serà el proper dilluns 14 de juliol a l'Església Evangèlica del c/ Vilamarí, 76 de 10,30 h a 14 h. i de 15,30 h a 17,30 h. Cal inscriure's a l'adreça cec@consellevangelic.cat o al 93 424 10 20. Les places són limitades.

EDITORIAL

SOLIDARIS DE VACANCES

Els seus nens ja mig tremolen a l'aeroport o l'estació. Estan inquiets, expectants, il.lusionats davant el període de l'estiu i el que significa. I ells que han treballat durant tot l'any si fa no fa senten el mateix. L'arribada de les vacances ens canvia a tots els nostres plantejaments, però -en confiança- pels que treballen a l'àmbit social en tot cas sovint només és un període de relaxament ja que la vocació de servir a l'altri segueix ferma i fidel.
En conec a alguns que a l'estiu, és clar, canvien el seu ritme i els seus horaris però alhora segueixen rumiant noves idees i noves estratègies per a millorar la seva tasca social. Llurs músculs descansen però les seves neurones segueixen dibuixant esborranys de projectes i pensant com trobar els recursos. Conec també voluntaris que mentre viatgen planegen el seu retorn i quadren la seva agenda per a servir més i millor. Sí, el seu organisme potser descansa però la seva inquieta ment segueix treballant. Altres fins i tot somien tot l'any en dedicar les seves vacances i capacitats per a ajudar als altres i viatgen per a col·laborar amb entitats de països prou llunyans amb necessitats extremes. Tots plegats, de veritat, que desperten la meva total admiració.
I és que la força de la vocació, per la seva arrel espiritual, és irresistible i s'acaba imposant. Com un metge que no pot deixar de ser-ho a la platja o a la piscina també els nostres professionals i voluntaris pateixen i pensen en els més necessitats enmig dels seus dies de vacances.
Resteu tranquils aquest estiu: amb persones així la qualitat dels nostres serveis socials està assegurada perquè el primer ingredient és l'amor al servei. Quan és oportú i quan no ho és, tal i com diu el Nou Testament.
Servint junts,
Daniel Banyuls.

L'ENTREVISTA

Abans de les vacances entrevistem al Danilo Baptista, capità i responsable de l'Exèrcit de Salvació de Barcelona.






1.  Quan i com s'inicia l'obra de l'Exèrcit de Salvació a casa nostra?
 
A finals del franquisme l'Exèrcit de Salvació va començar a treballar a A Corunya i des d'allí es va establir a Madrid. Finalment al 1984 prioritza la seva tasca a la ciutat de Barcelona. Així, doncs, són ja 24 anys de ministeri ininterromput a la ciutat comtal.
 
2.  Quina és la vostra tasca?
 
Una de les tasques principals és el servei d'esmorzar de dilluns a divendres de 8 a 10 h. que oferim als més necessitats. Segons les darreres estadístiques de 2007 hem distribuit 15.000 serveis a persones sense sostre o amb petites pensions suplint així una necessitat que veiem al barri i rodalies.
 
A més a més al barri de Gràcia on som atenem a unes 800 persones grans que habitualment no disposen d'ascensor a casa i a les quals proveïm d'aliments, gas butà, etc.
 
Per altra banda tenim en marxa una borsa de treball per a immigrants i per això establim convenis amb empreses de Barcelona.
 
 
3.  Com es combina un nom tan castrense amb una tasca tan pacífica com la vostra?
 
Quan s'empra el terme 'exèrcit' normalment es pensa en guerra, atac, violència... però també un exèrcit té la responsabilitat de defensar a la ciutadania i els seus drets, de mantenir la pau, de lluitar pel bé. És el que fan, per exemple, els nostres militars en diversos països en missions de cooperació. Nosaltres som un exèrcit, és cert, però no pas per destruir sinò per construir. Som un exèrcit de pau! A més afegim al nostre nom el concepte positiu de 'salvació' i que està basat en principis bíblics.
 
4.  Per a molts sou coneguts arreu del món com una organització filantròpica. Però, és això el que és l'Exèrcit de Salvació?
 
No som una entitat filantròpica o humanitària sinó que som una Església Evangèlica amb una missió bàsicament espiritual. Prioritzem la tasca evangelítzadora i l'acompanyem de la tasca social. Aquí i a tot el món ens definim de la mateixa manera i amb dos principis fonamentals: el nostre objectiu principal com Església és presentar el Missatge de Salvació en Jesucrist a tota persona, i l'obra social com a eina per fer-ho. No es pot i es té que separar. Però el primer és el primer.
 
 "Som un exèrcit per a construir... Som un exèrcit de pau!"
 
 
5.  Aleshores, per què una estructura militaritzada? Prima més el fons o la forma?
 
En realitat no tenim una estructura militaritzada. Utilitzem uniformes per a donar testimoni, per a promoure el diàleg i la conversa. Als aeropots sovint m'han confós amb un pilot i a altres llocs amb un guardia urbà i això sempre ajuda a establir una conversa que pot ser determinant. És una eina útil per a contactar amb les persones i també reforça la nostra imatge externa.
 
6.  Però com a exèrcit que sou, contra qui o què lluiteu?
Lluitem contra l'amenaça de la pobresa, la marginació, el tant tens-tant vals, el rebuig social... Lluitem per la igualtat de condicions.
 
7.  Quins són els beneficiaris d'aquesta guerra?La gent gran en primer lloc, però també la mainada i, evidentment, els immigrants. També atenem a persones sense sostre.
 
 
Per cert, els que viuen als bancs de les places sovint ens sorprenen doncs entre ells hi ha persones amb un perfil cultural i laboral força alt; alguns són persones amb càrrecs professionals, molt qualificats i preparats però que han caigut en desgràcia, en una depressió o una crisi i que ara viuen al carrer o en una humil pensió. La majoria reben els aliments que els oferim i marxen amb molta discreció. Ens cal invertir mesos i mesos per a parlar amb ells ja que tenen seriosos problemes de comunicació, immersos en una lluita amb el seu jo interior. La vergonya els domina i el rebuig és el seu pa de cada dia. Amb el temps es deixen convidar a sopar o a un aniversari i mica en mica ens convertim en la seva família. Viuen en una absència total d'amor.
 
 
 "L'uniforme és una eina útil per a contactar amb les persones."

8.  De qui depeneu per a continuar endavant amb el vostre servei social?
La nostra obra social és oberta a tothom i per tant esperem rebre recursos de tots aquells que s'identifiquin amb la nostra tasca. Ara per ara ens donen suport alguns empresaris catalans -alguns d'ells no evangèlics- que considerem part del nostre equip, i també rebem suport d'Estats Units i Anglaterra. En els darrers anys rebem ajuts de la Fundación Pluralismo y Convivenvia. Separem aquestes despeses socials dels comptes de l'Església.
De forma puntual, en ocasions (Madrid i Canàries) algunes persones que hem atès i que vivien al carrer al final de la seva vida han deixat la seva herència a l'Exèrcit de Salvació i amb aquests recursos imprevistos hem donat una empenta especial a la nostra obra. Això ens ensenya que mai no saps qui pots tenir al davant.
 
9.  Els vostres orígens al voltant del s. XIX presenten una clara inspiració metodista. Manteniu avui en dia encara algun vincle de dependència envers alguna confessió cristiana coneguda?
 
És cert que els primers deu anys d'existència de l'Exèrcit de Salvació van transcòrrer dins de l'Església Metodista però després, amb el seu propi reglament, va passar a ser un moviment sense vinculació alguna amb cap confessió.
 
 
10.  Els meus millors homes són dones" deia el fundador de l'Exèrcit. Que potser oferiu igualtat d'oportunitats als dos gèneres?
 
Fa 120 anys el fundador de l'Exèrcit de Salvació, William Booth, afirmava aquesta gran veritat. Avui seguim dient el mateix. Entre nosaltres la dona té un paper molt important, fonamental. L'actitud de paritat de l'Exèrcit de Salvació contrasta amb el masclisme propi de molts exèrcits donat que entre nosaltres algunes dones tenen més autoritat que els homes. De fet la meva esposa té el mateix càrrec que jo -capità- i se la respeta i considera de la mateixa manera. I a la nostra història hem tingut dos cops una dona general -la màxima autoritat dins de l'Exèrcit de Salvació a nivell internacional. Aquí tots som importants, tots en aquest equip som titulars, absolutament tots.
 
 
11.  Us definiu com a ecumènics. Què vol dir això a la pràctica?
 
Ens relacionem de la mateixa manera amb totes les Esglésies Evangèliques, i de fet estem en plataformes d'acció social a nivell estatal. A un nivell més local treballem fraternalment amb altres Esglésies Evangèliques del barri en un projecte de testimonitge anomenat "Gràcia sobre Gràcia". A nivell personal mantinc bones relacions amb autoritats del camp catòlic.
 
 
 "Entre nosaltres la dona té un paper molt important, fonalmental... tots en aquest equip som titulars."
 
 
12.  Projectes de futur?
 
Uns quants. Volem disposar d'un centre d'acollida per a persones que dormen al carrer i als quals oferir un lloc digne per a descansar un temps. Estem treballant en el tema i en la recerca d'un lloc idoni a municipis com Parets del Vallès o La Sénia.
 
Per altra banda col.laborem amb la tasca pastoral i social de la comunitat filipina del carrer Cardona de Barcelona. I des de Barcelona estem col.laborant en la reconstrucció de 1.000 vivendes a Sri Lanka després del tsunami.
 
 
13.  L'Exèrcit de Salvació és membre de Diaconia Catalana. Com avalueu pertànyer a aquesta xarxa d'entitats socials evangèliques?
 
De forma molt positiva, sempre que sigui per unir esforços per una tasca com aquesta la nostra avaluació és bona perquè per a nosaltres estar vinculats i estar informats és molt important.
 
 
L'Exèrcit de Salvació es troba al carrer Robí, 18 del barri barcelonès de Gràcia. El seu telèfon és 93 416 17 76, el correu electrònic és cuerpo_barcelona@spa.salvationarmy.org 
i llur plana web és www.ejercitodesalvacion.es