Els seus nens ja mig tremolen a l'aeroport o l'estació. Estan inquiets, expectants, il.lusionats davant el període de l'estiu i el que significa. I ells que han treballat durant tot l'any si fa no fa senten el mateix. L'arribada de les vacances ens canvia a tots els nostres plantejaments, però -en confiança- pels que treballen a l'àmbit social en tot cas sovint només és un període de relaxament ja que la vocació de servir a l'altri segueix ferma i fidel.
En conec a alguns que a l'estiu, és clar, canvien el seu ritme i els seus horaris però alhora segueixen rumiant noves idees i noves estratègies per a millorar la seva tasca social. Llurs músculs descansen però les seves neurones segueixen dibuixant esborranys de projectes i pensant com trobar els recursos. Conec també voluntaris que mentre viatgen planegen el seu retorn i quadren la seva agenda per a servir més i millor. Sí, el seu organisme potser descansa però la seva inquieta ment segueix treballant. Altres fins i tot somien tot l'any en dedicar les seves vacances i capacitats per a ajudar als altres i viatgen per a col·laborar amb entitats de països prou llunyans amb necessitats extremes. Tots plegats, de veritat, que desperten la meva total admiració.
I és que la força de la vocació, per la seva arrel espiritual, és irresistible i s'acaba imposant. Com un metge que no pot deixar de ser-ho a la platja o a la piscina també els nostres professionals i voluntaris pateixen i pensen en els més necessitats enmig dels seus dies de vacances.
Resteu tranquils aquest estiu: amb persones així la qualitat dels nostres serveis socials està assegurada perquè el primer ingredient és l'amor al servei. Quan és oportú i quan no ho és, tal i com diu el Nou Testament.
Servint junts,
Daniel Banyuls.
No hay comentarios:
Publicar un comentario