lunes, 25 de julio de 2011

Curso de monitor y Director de tiempo libre en Juventud Para Cristo






 Como cada año por estas fechas, la Escuela evangélica de educadores en el tiempo libre que forma parte de la entidad Juventud Para Cristo, inicia sus cursos intensivos de formación de Monitores y Directores de tiempo libre.

                Por si tiene interés en formaros en esta área, o conocéis a alguien con este interés, le adjuntamos toda la información necesaria para apuntaros.

¿Dónde se realiza?

Los cursos se impartirán en las oficinas de Juventud Para Cristo en la calle Vint-i-sis de Gener, 3-5 baixos. El horario es de 9:30 a 19 h aproximadamente, con pausas para el café a media mañana y a media tarde. Al mediodía se dispone de tiempo para comer, tanto en las instalaciones del local o en restaurantes de la zona.

¿Cuáles son las fechas?

Curso Monitor
Curso intensivo del 30 de julio al 8 de agosto.

Curso Director
Curso intensivo del 30 de julio al 8 de agosto, más 7 monografías.

Las monografías son seminarios de un día (un sábado al mes) relacionados con temas específicos de interés. Puedes ver en la sección de formación (educar con valor) la oferta que tenemos.

¿Cuánto cuesta?

Curso Monitor: 160€ (el material está incluido en el precio).
Curso Director: 160€ + 120€ (material y monografías incluidas).

¿Cómo me apunto?

Rellenar inscripción online -> FORMULARIO DE INSCRIPCIÓN

Ingresar el total del curso (160€) a la siguiente cuenta de Juventud Para Cristo:
2100 1106 90 0200051365 (la Caixa)
Concepto: Monitor/Director + tu nombre completo

Después, es obligatorio llamar al 93 454 52 11 (pregunta por Jess) para confirmar que se ha recibido todo lo necesario. Si no llamas, es posible que por error no nos llegue tu inscripción y no te podremos matricular a tiempo.

Curs de monitor i director de temps lliure a Juventut Per Crist


                Com cada any per aquestes dates, l’Escola evangèlica  d’educadors en el lleure que forma part de l’entitat Joventut Per Crist, inicia els seus cursos intensius de formació de Monitors i Directors de lleure.

                Per si teniu interès en formar-vos en aquesta àrea, o coneixeu algú amb aquest interès, us adjuntem tota la informació necessària per apuntar-vos.

On es fa?

Els cursos s'impartiran a les oficines de Joventut Per Crist al carrer Vint-i-sis de Gener, 3-5 baixos. L'horari és de 9:30 a 19 h aproximadament, amb pauses per al cafè a mig matí ia mitja tarda. Al migdia es disposa de temps per menjar, tant a les instal.lacions del local o en restaurants de la zona.

Quines són les dates?

Curs Monitor
Curs intensiu del 30 de juliol al 8 d'agost.

Curs Director
Curs intensiu del 30 de juliol al 8 d'agost, més 7 monografies.
Les monografies són seminaris d'un dia (un dissabte al mes) relacionats amb temes específics d'interès. Pots veure a la secció de formació (educar amb valor) l'oferta que tenim.

Quant costa?

Curs Monitor: 160 € (el material està inclòs en el preu).
Curs Director: 160 € + 120 € (material i monografies incloses).

Com m'apunto?

1r Omplir inscripció en línia -> FORMULARI D'INSCRIPCIÓ

2n Ingressar el total del curs (160 €) al següent compte de Joventut Per Crist:
2100 1106 90 0200051365 (la Caixa)
Concepte: Monitor / Director + el teu nom complet

3r Després, és obligatori trucar al 93 454 52 11 (pregunta per Jess) per confirmar que s'ha rebut tot el necessari. Si no truques, és possible que per error no ens arribi la teva inscripció i no et podrem matricular a temps.  

"Vida y Libertad" en "El Periodico"

El passat 17 de juliol la publicació catalana "El Periodico" va incloure a les seves pàgines un article sobre els inicis de l’obra social que desenvolupa l’Entitat social evangèlica Vida y Libertad. Aprofitem aquesta oportunitat per transcriure l’article que podreu veure a la Web del diari al següent link: http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/francisco-perez-reportaje-informe-semanal-impacto-1082427


Francisco Javier Pérez (Barcelona, 1958) es un guardia urbano de L'Hospitalet de Llobregat. Lleva casi 30 años pateado sus calles y andado por sus tejados. Nunca se ha limitado a poner multas, sino que es de los que van al hospital a visitar a los accidentados y a interesarse por la familia de los chavales enganchados a la droga. Una noche de 1994 se le removió la conciencia...
-Mi mujer y yo estábamos viendo Informe Semanal.Uno de los reportajes mostraba las consecuencias de un terremoto en el valle del Cauca, en Colombia. Acababa con la imagen de una niña de la comunidad páez que había perdido a sus padres en el derrumbe de una ladera. Se había quedado muda y señalaba con la mano el lugar en el que fallecieron. Me impactó tanto que, al día siguiente, fuimos los dos al consulado de Colombia a preguntar cómo podíamos apoyar a los damnificados.

-¿Se plantaron así, sin más?

-Sin más. Nos dijeron que podíamos canalizar el dinero a través de ellos, pero preferimos una respuesta alternativa. Hablamos con familiares y amigos, reunimos algo más de 300.000 pesetas, y a las dos semanas me planté en Popayán, la ciudad más próxima al desastre.

-Menudo empuje.

-Me puse en contacto con una iglesia evangélica -a la que pertenezco- y con la ayuda de un pastor, conseguí que la compañía hidroeléctrica me facilitara camiones con conductor para llevar el material que compré con las 300.000 pesetas. Botas de agua, colchones, mucho grano, tiendas de campaña.
-¿Y dice que iba usted solo?

-Sí. Y nunca había viajado más allá de París... Una vez allí, conocí de cerca la situación de los niños de la calle de Bogotá y de Medellín, y eso me volvió a herir la conciencia. Hasta el punto de que, allí mismo, tomé la decisión de combatir ese problema. Pero el dinero ya estaba agotado.

-Sin dinero...

-Al año siguiente de ir a Popayán organicé un pequeño equipo de personas vinculadas a las iglesias evangélicas en Medellín, alquilamos un piso y acogimos al primer niño, Hugo, de 13 años. Para poder crecer, se creó Vida y Libertad. Al principio, los ingresos anuales no superaban las 100.000 pesetas. Pero, gracias al apoyo de muchas iglesias, en estos 16 años hemos podido atender a 40.000 niños en nueve países. Unos 1.800 cada día.
-Querer es poder.

-Tenemos hogares en Colombia y en Honduras para unos 80 niños, pero también abrimos guarderías y damos becas escolares. Queremos que los niños puedan desarrollar su vida con normalidad, lejos de la prostitución, la delincuencia o la muerte.
-Bien mirado, es una barbaridad lo que ha conseguido.

-Un proverbio africano dice: «Personas sencillas, en lugares sencillos, realizando cosas sencillas, pueden cambiar el mundo». Cuando te marcas un norte, eres capaz de actuar. Y cuando empiezas a caminar, se implican muchas personas de gran valor. Por ejemplo, la directora del proyecto en Medellín es una chica de Esplugues licenciada en Económicas. Llevaba la contabilidad de una empresa japonesa, y cuando manifestó su inquietud por irse a Colombia a sus superiores le propusieron doblarle el sueldo. Pero se marchó, porque tenía la convicción de que era donde debía estar.
-Oiga, usted no ha dejado su trabajo en la Guardia Urbana.

-Sigo haciendo jornadas de ocho horas, ahora en la central. Me siento cómodo no teniendo ingresos de la entidad. Estoy en paz sabiendo que mi dinero procede de mi trabajo. No tengo piso en propiedad, ni coche. Tengo libertad de acción y de espíritu.

-¿Y la familia le acompaña?

-Mi esposa me ha apoyado, incluso en los momentos difíciles. Hace 12 años, un grupo armado irrumpió en nuestro centro de Colombia. Robaron por valor de varios millones de pesetas. Como es gente que suele repetir, instalamos a los niños en hogares de confianza y yo pedí una excedencia en la Guardia Urbana con el fin de instalarme allí, junto al equipo. Mi mujer estaba embarazada de mi hija...

-Se ha ganado usted el cielo.

-Mi premio son las buenas notas que los niños sacan en los colegios. Ver que son felices. La solidaridad enriquece y aporta dignidad a quien la realiza. Si todo el mundo estuviera implicado en la ayuda a la tercera edad, a los niños, a las personas maltratadas en su propio vecindario, se producirían transformaciones profundas en la sociedad. Ortega y Gasset decía: «Una persona es lo que esa persona hace».
 Fuente: El Periodico

"Vida y Libertad" a "El Periodico"

El passat 17 de juliol la publicació catalana "El Periodico" va incloure a les seves pàgines un article sobre els inicis de l’obra social que desenvolupa l’Entitat social evangèlica Vida y Libertad. Aprofitem aquesta oportunitat per transcriure l’article que podreu veure a la Web del diari al següent link: http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/francisco-perez-reportaje-informe-semanal-impacto-1082427

Francisco Javier Pérez (Barcelona, ​​1958) és un guàrdia urbà de l'Hospitalet de Llobregat. Porta gairebé 30 anys recorrent els seus carrers i caminat per les seves teulades. Mai s'ha limitat a posar multes, sinó que és dels que van a l'hospital a visitar els accidentats i a interessar-se per la família dels xavals enganxats a la droga. Una nit de 1994 se li va remoure la consciència ...


-La meva dona i jo estàvem veient “Informe Semanal”. Un dels reportatges mostrava les conseqüències d'un terratrèmol a la vall del Cauca, a Colòmbia. Acabava amb la imatge d'una nena de la comunitat páez que havia perdut els seus pares en l'ensorrament d'un vessant. S'havia quedat muda i assenyalava amb la mà el lloc en què van morir. Em va impactar tant que, l'endemà, vam anar els dos al consolat de Colòmbia a preguntar com podíem donar suport als damnificats.

- ¿Es van plantar així, sense més?

-Sense més. Ens van dir que podíem canalitzar els diners a través d'ells, però preferiem una resposta alternativa. Vam parlar amb familiars i amics, vam reunir una mica més de 300.000 pessetes, i a les dues setmanes em vaig plantar a Popayán, la ciutat més propera al desastre.

-Quina empenta.

-Em vaig posar en contacte amb una església evangèlica -a la qual pertanyo- i amb l'ajuda d'un pastor, vaig aconseguir que la companyia hidroelèctrica em facilités camions amb conductor per portar el material que vaig comprar amb les 300.000 pessetes. Botes d'aigua, matalassos, molt gra, tendes de campanya.

- ¿I diu que anava vostè sol?

-Sí. I mai havia viatjat més enllà de París ... Un cop allà, vaig conèixer de prop la situació dels nens del carrer de Bogotà i de Medellín, i això em va tornar a ferir la consciència. Fins al punt que, allà mateix, vaig prendre la decisió de combatre aquest problema. Però els diners ja s’havien esgotat.

-Sense diners ...

-A l'any següent d'anar a Popayán vàrem organitzar un petit equip de persones vinculades a les esglésies evangèliques a Medellín, vam llogar un pis i vam acollir al primer nen, Hugo, de 13 anys. Per poder créixer, es va crear Vida y Libertad. Al principi, els ingressos anuals no superaven les 100.000 pessetes. Però, gràcies al suport de moltes esglésies, en aquests 16 anys hem pogut atendre a 40.000 nens en nou països. Uns 1.800 cada dia.

-Voler és poder.

-Tenim llars a Colòmbia i a Hondures per a uns 80 nens, però també obrim guarderies i donem beques escolars. Volem que els nens puguin desenvolupar la seva vida amb normalitat, lluny de la prostitució, la delinqüència o la mort.

-Ben mirat, és una barbaritat el que ha aconseguit.

-Un proverbi africà diu: «Persones senzilles, en llocs senzills, fent coses senzilles, poden canviar el món». Quan et marques un nord, ets capaç d'actuar. I quan comences a caminar, s'impliquen moltes persones de gran valor. Per exemple, la directora del projecte a Medellín és una noia d'Esplugues llicenciada en Econòmiques. Portava la comptabilitat d'una empresa japonesa, que va manifestar la seva inquietud per anar a Colòmbia als seus superiors li van proposar doblar el sou. Però va marxar, perquè tenia la convicció que era on havia d'estar.

-Escolti, vostè no ha deixat el seu treball en la Guàrdia Urbana.

-Segueixo fent jornades de vuit hores, ara a la central. Em sento còmode no tenint ingressos de l'entitat. Estic en pau sabent que el meu diners procedeixen del meu treball. No tinc pis en propietat, ni cotxe. Tinc llibertat d'acció i d'esperit.

- ¿I la família l'acompanya?

-La meva dona m'ha donat suport, fins i tot en els moments difícils. Fa 12 anys, un grup armat va irrompre al nostre centre de Colòmbia. Van robar per valor de diversos milions de pessetes. Com és gent que sol repetir, instal·làrem als nens en llars de confiança i jo vaig demanar una excedència a la Guàrdia Urbana per tal d'instal·lar-me allà, amb l'equip. La meva dona estava embarassada de la meva filla ...

-S 'ha guanyat vostè el cel.

-El meu premi són les bones notes que els nens treuen a les escoles. Veure que són feliços. La solidaritat enriqueix i aporta dignitat a qui la realitza. Si tothom estigués implicat en l'ajuda a la tercera edat, als nens, a les persones maltractades en el seu propi veïnat, es produirien transformacions profundes en la societat. Ortega i Gasset deia: «Una persona és el que aquesta persona fa».

Font: El Periodico.