EDITORIAL

JESUS, EL POBRE

L'Evangeli és ple a vessar de mostres de misericòrdia cap als més desfavorits. Tot i que és ben cert que el missatge de Jesús sempre apel·lava a la reflexió necessàriament també devia desembocar en l'acció. A través de les seves paraules i fets Jesús vindica constantment la necessitat de servir a l'altre.

Llibertat, igualtat, fraternitat eren paraules senyeres en plena Revolució Francesa però lamentablement basades en uns ideals exclusivament humanistes, on la transformació no procedia de les conviccions morals sinó de les intencions sociopolítiques. Ans al contrari, els canvis socials que preveu l'Evangeli de Jesús són radicals perquè van a les arrels, perquè inicialment provoquen el canvi en el cor de la persona, per després canviar el seu entorn. Pels dubtes, només ens cal rellegir el seu famós sermó de la muntanya.

Jesús va néixer pobre; no tenia habitatge fix, ni vestuari, ni patrimoni. S'envoltava de pobres, caminava amb ells i d'entre ells va escollir molts dels seus deixebles. I no oblidem que, en el seu temps, ningú fa més per a ells.

Mentre en aquest món 225 homo sapiens atresorin més recursos econòmics que 2.600 milions d'altres éssers humans, mentre a prop d’un milió de persones -només a casa nostra- siguin considerades pobres, mentre això succeeixi podrem dir que l´Evangeli i els seus valors de misericòrdia i amor al proïsme no són aplicats amb propietat a la nostra societat i, per tant, encara ens queda molt per fer a tots plegats. 

Servint junts,

Daniel Banyuls.