Per més que ens sorprengui, aquest món produeix recursos suficients per a tota la Humanitat que l'ocupa. Amb les noves tecnologies i investigacions científiques fins i tot podria tenir excedents. Per tant, ningú no hauria de patir gana mitjançant una distribució equilibrada i un comerç més just entre els pobles. Però les dades més recents són tossudes i ens indiquen que la fractura entre rics i pobres cada cop és més evident, i que el nombre dels segons creix cada dia especialment als països més desenvolupats. I malhauradament la mateixa tònica es pot trobar als països que avancen en la seva
Estic convençut que el fet que hi hagi pobres al món no té altre origen que l'egoisme gens savi de l'homo sapiens. La pobresa, la gana i la injustícia són collita humana i conseqüències de la seva mala gestió moral. I, de fet, crec que totes tres ofenen profundament Déu.
Precisament una vegada una persona preguntava a Déu perquè no feia quelcom davant aquestes situacions. El seu acompanyant li va respondre: "Em preocupa que Ell em faci a mi la mateixa pregunta”. A les pàgines de la Bíblia trobem una identificació rotunda entre Déu i els pobres, especialment a través del seu Fill. Culpables? De seguida ens ve al cap la necessitat de trobar-los entre els governs, les empreses transnacionals, els bancs i entitats de crèdit mundial, etc. I no ens faltarà raó... però i tu? I jo? No creus que podem fer molt més per evitar aquesta fractura? Podem caure en el pessimisme paralitzant. L’altra opció és treballar-hi en contra des de la solidaritat, valor pròpiament cristià. En aquest bàndol les entitats membre de Diaconia Catalana s’hi deixen la pell cada dia.
Servint junts,
Daniel Banyuls.
No hay comentarios:
Publicar un comentario