NOTÍCIES-FLASH

>Diaconia Catalana va ser present al VII Congreso Evangélico que es va celebrar a Barcelona els dies 6-9 de desembre. Enmig de l'èxit d'assistència i organització un bon nombre de persones es van apropar al nostre stand per conèixer les tasques de DC i es van inscriure per rebre la revista Diakonos. Qualsevol persona física o entitat la pot rebre de forma gratuïta en versió catalana o castellana.
 
>Tot just s'ha celebrat l'Assemblea General Ordinaria de Diaconia Catalana el passat dissabte 19 de gener. Van ser acceptades quatre noves entitats: Tarraco x la Vida, Associació Manà, Emsimisión i Fundació Goel. Amb elles la xifra d'entitats membre arriba a les quaranta-set i per unanimitat es va aprovar un nou protocol d'ingrés així com un projecte en comú entre totes les entitats de DC.

>Es confirma la data del proper Fòrum Social 2008 per a un dissabte a finals del mes de maig. Els temes a tractar s'estan estudiant. 

>L'emissora evangèlica Ondapaz (93,2 FM) ha decidit incloure en el seu programa "Amigos de Maná" un temps dedicat quinzenalment a les entitats de DC. Serà els dijous i diumenges de 17'30 h. a 19 h. I ens alegra també que l'emissora Radio Bonanova (107,1 FM) està preparant una iniciativa similar. 

EDITORIAL

MOLTA, MOLTA GENT

No sempre els veiem però hi són. No han rebut targes de nadal, ni tan sols factures. No sabem on viuen perquè no viuen enlloc. El col·lectiu dels sense sostre és un problema creixent i que és força complex d´estudiar. Tot i així el seu perfil ha estat estudiat des de la sociologia en una publicació que recomanem on les seves autores el defineixen així:

Servint junts,

Daniel Banyuls.

“homes sols, de 43 anys [de mitjana], amb relacions familiars deteriorades o inexistents, amb estudis primaris, en atur o amb vinculació precària al món del treball, amb problemes de salut (física o mental, i amb addiccions), que porten dos o tres anys sense sostre i amb una esperança de vida de 57 anys.”

[Vides al descobert, Tejero i Torrebadella, Editorial Mediterrània, p. 43]

Per motius obvis no és gens fàcil aconseguir dades o xifres fiables d'aquesta població, però ben segur que podríem parlar d'uns vuit mil a Catalunya. I amb la bretxa econòmica la xifra creix cada setmana.

Diuen que som un país modern i cosmopolita. Però aquest creixement ¿és un senyal de modernitat o més aviat una evidència preocupant de desequilibri social? Entitats de la nostra xarxa respongueren amb claredat a aquesta pregunta i des de ja fa un grapat d'anys treballen amb els que consideren el carrer com la seva trista i anònima llar. Una tasca generosa i sacrificada que  és tremendament útil per a molta, molta gent -que ha perdut la seva casa però no la seva dignitat- i per la qual donem gràcies a Déu.  

L' ENTREVISTA

Comencem l'any entrevistant a l'Antoni Carnicer, fundador i responsable del ministeri Grup Nova Vida, que cel.lebra el seu XX aniversari.

"El reconeixement que volem és el d'aquells que estàn en contacte amb nosaltres, que puguin dir: viuen el que diuen".

1.  Quan i com va començar el Grup Nova Vida?

 

El neguit de veure la prostitució i la gent necessitada al voltant del meu barri va fer que el Senyor posés un pes específic en el meu cor per ajudar-los mitjançant l'Evangeli, doncs en ell la comunicació de la Bona Nova i l'ajuda material formen un tot. Després de compartir aquest desig a altres germans ens vam reunir el 23 de maig de 1987 i vàrem prendre la decisió de fer el que en aquells moments podíem: predicar l'Evangeli al carrer i ajudar en allò que poguèssim.      

2.  Quins són els objectius i tasques principals de la vostra entitat?

 

Arribar a disposar de llocs idonis per a acollir, donar i/o buscar feina a persones que quan surten de Centres de Rehabilitació no tenen res i han de quedar al carrer amb el que això comporta. El mateix a transeünts, els que surten de la presó, etc. Tot això amb un ambient cristià en el que podrien conèixer el nostre Salvador. També és un objectiu que l'Esplai tingui un lloc més ideal i els suficients monitors joves (sense excloere altres edats) amb els que puguin desenvolupar una tasca més àmplia i profunda, i que arribi també als pares o familiars d'aquests nens o joves. I un altre objectiu, és clar, es millorar el que ja s'està fent.

 

Per tot això preguem al Senyor que s'afegeixin germans i esglésies com membres d'aquesta Missió, en aquesta visió i desig de donar-se als demés, doncs això faria molt content al Senyor i al nostre proïsme i Ell seria més glorificat. Volem ser efectius en el desig d'ajudar a la unió de l'Esglèsia col.laborant en el que poguem, així com ajudant a germans en problemes.

 

3.  De quina us en sentiu especialment satisfets?

 

Més que d'una tasca en concret ens sentim satisfets de veure com algunes persones han passat de mort a vida; de com hi ha nanos que ja són homes i quan ens veiem ens donem petons i ens estimem. Com hi ha gent molt agraïda per moltes coses o potser només per haver-los escoltat. Cada ministeri té els seus punts que ens donen satisfacció i uns altres on hi calen millores i que ens preocupen.

 

"Volem ser efectius en el desig d'ajudar a la unió de l'Església. "

 

4.  I per qué el Raval?

 

Per diverses raons: 1ª. Es el lloc que porto al cor per tot el que hi he vist des de petit. 2ª. El carrer Robador és el lloc que després de veure altres locals i demanar-li al Senyor la seva guia Ell ens va respondre afirmativament a les proves que li vàrem demanar. 3ª. Es el lloc idoni per la tasca a desenvolupar. Els veïns d'un altre lloc no haurien permés que hi fossim anllà.

5.  Arran del problema amb els paquistanesos detinguts se'n parla molt del Raval aquests dies. Com és la vostra relació amb aquest col.lectiu?

 

Personalment sempre he pensat que els paquistanesos són el cavall de Troia de l'Islam. Habitualment són silenciosos i discrets, però alguns poden prendre postures radicals. Evidentment coneixem gent molt maca entre ells i els atenem amb la mateixa disposició que a tothom però és ben cert que el veïnat viu una certa tensió que desitgem desaparegui aviat. El Raval sempre ha estat un exemple de convivència interracial i mestissatge intercultural.

 

6.  Un lema que us defineixi?

 

Tenint en compte que el que fem al proïsme és com si ho fèssim al Crist, això és una causa més per estimar-lo com a nosaltres mateixos. Per això figura com el nostre lema sintetitzat: "Estimaràs al teu proïsme com a tu mateix."

 

7.  Amb el fenomen de la immigració, creix la xifra d'usuaris del vostres serveis?

 

Si fa o no fa és la mateixa xifra doncs part de l'assistència o tipus de gent que assisteix es produeix per diverses causes o fets una mica complexes.

 

 

8.  Indigents, gent sense sostre, nens en risc, prostitutes, drogoaddictes... Quin és el perfil bàsic del vostre usuari?

 

Tots ells el formen. Afegint-hi persones jubilades o sense feina, que pel fet de sopar i tenir roba i a vegades lots d'aliments a Grup Nova Vida els hi fa allargar més la ja reduïda paga o economia de cadascú. Per tant el perfil és el d'aquella persona que necessita algú que l'escolti, sigui el seu amic, pugui confiar i si cal plori o rigui amb ell.

 

9.  Qui està darrera de la feina del Grup Nova Vida?

 

En primer lloc el Senyor Jesucrist pel seu Sant Esperit. Després creients, esglésies i alguna entitat evangèlica.

 

10.  Ara que teniu vint anys, com diria el poeta, encara teniu força i sentiu bullir la sang?

 

Si fos per nosaltres potser la sang ja s'hauria refredat, però gràcies a Déu el seu Esperit se n'encarrega de donar-nos la força suficient i temperatura a la sang per caminar cap endavant tot i l'oposició de l'Adversari i el món, i com no, molt cops de nosaltres mateixos. Per tot això estem molt agraïts per les oracions que esglésies i creients fan arribar al nostre Pare Celestial en favor d'aquest Grup i la seva tasca. Sí ens bull la sang quan veiem tanta mancança d'amor i tanta necessitat del més elemental i principalment de Déu en persones que ja són força desgraciades en aquest món.  

11.  I després de tants anys, algún reconeixement oficial?

Els millors reconeixements que volem no són els oficials, sinó el de les esglésies i dels germans en la tasca que es fa i les necessitats que hi ha perquè s'hi involucrin en aquesta tasca per la glória de Déu. També volem el reconeixement d'aquells que estàn en contacte amb nosaltres, que puguin dir: "viuen el que diuen", "veiem en ells que s'assemblen al Crist que prediquen". Tot i així diversos Organs Oficials ens envien gent per a que els ajudem i no deixen de convidar-nos a events que hi porten a terme. Ens han publicat reportatges a diaris de tirada nacional, revistes, etc. però som conscients que el més importants és seguir sembrant i regar ja que el creixement el donarà Déu, l'únic que es mereix tot el reconeixement. 

 

 

12.  Si heu fet la carta, què heu demanat als reis?  Algún somni o projecte?

 

No ens conformem a fer la carta un cop a l'any. Hem fet moltísimes durant tot l'any demanant per tot el que hem parlat i encara més.

 

 

"Els millors reconeixements que volem no són els oficials."

 

13.  Sou membres de la xarxa de Diaconia Catalana des dels seus inicis. En què ha beneficiat aixó a la vostra tasca?

 

No estic segur si des del principi, però sí que fa un munt d'anys. Els beneficis obtinguts han sigut molt importants doncs hem tingut comunió i companyerisme amb germans d'altres Entitats, i també hem compartit events tot expossant la nostra tasca i predicant l'Evangeli en els stands i espais que ens ha ofert Diaconia Catalana a les Entitats Evangèliques.

 

El Grup Nova Vida es troba al carrer Robador, 7 baixos del barri del Raval de Barcelona. El telèfon és 93 302 12 27 i l'e-mail és grupo_nueva_vida@yahoo.es

"El nostre lema és estimaràs al teu proïsme com a tu mateix."