EDITORIAL

MOLTA, MOLTA GENT

No sempre els veiem però hi són. No han rebut targes de nadal, ni tan sols factures. No sabem on viuen perquè no viuen enlloc. El col·lectiu dels sense sostre és un problema creixent i que és força complex d´estudiar. Tot i així el seu perfil ha estat estudiat des de la sociologia en una publicació que recomanem on les seves autores el defineixen així:

Servint junts,

Daniel Banyuls.

“homes sols, de 43 anys [de mitjana], amb relacions familiars deteriorades o inexistents, amb estudis primaris, en atur o amb vinculació precària al món del treball, amb problemes de salut (física o mental, i amb addiccions), que porten dos o tres anys sense sostre i amb una esperança de vida de 57 anys.”

[Vides al descobert, Tejero i Torrebadella, Editorial Mediterrània, p. 43]

Per motius obvis no és gens fàcil aconseguir dades o xifres fiables d'aquesta població, però ben segur que podríem parlar d'uns vuit mil a Catalunya. I amb la bretxa econòmica la xifra creix cada setmana.

Diuen que som un país modern i cosmopolita. Però aquest creixement ¿és un senyal de modernitat o més aviat una evidència preocupant de desequilibri social? Entitats de la nostra xarxa respongueren amb claredat a aquesta pregunta i des de ja fa un grapat d'anys treballen amb els que consideren el carrer com la seva trista i anònima llar. Una tasca generosa i sacrificada que  és tremendament útil per a molta, molta gent -que ha perdut la seva casa però no la seva dignitat- i per la qual donem gràcies a Déu.