EDITORIAL

AMBICIOSOS        

Aspirar a més no és pas una relliscada pròpia de petulants. Ans al contrari, els qui desitgen canviar el món i esforçar-se per fer-lo millor tenen al davant un element força estimulant: la possibilitat d'abastar o veure fet realitat, com a mínim, part dels seus somnis.

Evidentment  cal aprendre a conviure amb el percentatge de frustració que la vida sempre proveeix a tot aquell que vol créixer. No sempre tot surt a cor què vols i cal aprendre a cedir pactant amb la vida molt sovint.

Les persones o entitats que es conformen amb el que fan avui o han fet sempre pequen (sí, pequen) d'excés de satisfacció i conformisme, que són cosins germans de la rutina i que quan es casen donen a llum a fills com l'estancament i la me-diocritat.Com a totes les disciplines també a la tasca social també hi ha lloc per a la recerca de l'excel·lència, del somni.

A alguns els pot espantar ser ambiciosos perquè pot semblar-los una proposta massa keynesiana o, fins i tot, allunyada de l'Evangeli però tanmateix també és un ensenyament clarament bíblic i cristià: "Eixampla la teva tenda, que estenguin els teus envelats... perquè creixeràs a dreta i esquerra" (Isaïes 54,2-3). I al Nou Testament l'Apòstol Pau afegeix que a la vida hi ha elements que necessiten la nostra ambició ja que ens cal "llançar-nos cap allò que hi ha al davant".

I mai no és tard si aquesta és bona. La cadena d'hamburgueseries més gran del món fou fundada per un home de 54 anys. I el conegut avi d'una altra cadena de pollatre rostit va començar l'empresa quan sobrevivia, als 66 anys, amb una exigua jubilació. L'ambició va canviar la seva vida.El poder és reprovable però no ho és pas l'ambició de servir i de servir millor. Cerquem, doncs, l'excel·lència i anem endavant en la tasca d'estar aprop dels qui més ho necessiten.

Servint junts,
Daniel Banyuls.