NOTÍCIES-FLASH

> La Taula Tercer Sector Social ha publicat el seu primer Pla Estratègic (2008-2011), recolzat per moltes personalitats de la política i la societat civil. Ës tracta d'una eina molt útil i pràctica i, per tant, esperem disposar d'un exemplar gratuït per a totes les entitats membre de DC.

> La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, recentment reconeixia el paper indispensable de les ONG socials com agents de transformació social, i el seu important paper en un moment de crisis de participació ciutadana. La consellera va destacar que el sector -en el que són incloses les entitats de DC- atén a més d’un milió de persones i suposa un 1% del PIB, en el marc de la presentació del 1er Pla Estratègic del Tercer Sector Social que es va a dur a terme a l’Institut d’Estudis Catalans. Al diari El País podeu llegir més.

PROJECTES

A Diaconia Catalana donem suport i celebrem les idees i iniciatives de les nostres entitats i estem convençuts que divulgar-les pot ajudar a que altres s'engresquin a imitar-les per a ser d'utilitat a colectius amb necessitats similars. És un dels avantatges del treball en xarxa!

ONGD COMPROMISO Y MISIÓN

L'activitat que du a terme l'entitat "Compromiso y Misión" és dirigida especialment al sector infantil.

Moldàvia, antiga regió rumanesa i després part de l'Unió Soviètica, és avui en dia un dels països més pobres d'Europa amb un PIB més baix que moltes repúbliques llatinoamericanes. Allí la necessitat de cooperació es veu de forma potser més clara entre la població infantil amb la qual treballa Compromiso y Misión. I precisament a Moldàvia aquesta entitat ha dedicat els seus esforços aquest estiu i aquest és el seu informe:

Després de 9 anys hem reiniciat el contacte amb germans i esglésies de la República de Moldova, antic membre de l'URSS, per ajudar-los amb aliments de primera necessitat per a famílies nombroses, gent gran i nens institucionalitzats, donat que el país pateix una crisi alimentària en la que intervé la FAO.

Moldova  es un país d'uns 4.500.000 d'habitants, dels quals quasi un 25% -més o menys un milió de persones- han emigrat a altres països a la recerca de treball i altres oportunitats, en molts casos pares de família, deixant a l'esposa i fills amb economies de subsistència molt precàries. Hem constatat aquestes situacions a través de visites a famílies, algunes en condicions bastant miserables, altres d'una pobresa digna amb algun medi propi (petits horts) per tirar endavant.

Un equip de tres persones de CYM hem viatjat aquest mes d'agost i durant sis dies d'estada hem comprat aliments bàsics i d'higiene personal (sucre, arròs, pasta de farina, llegums autòctones molt valorades pels seus nutrients, llet condensada, oli de girasol, galetes, margarina, gel de bany) i la seva posterior distribució amb els responsables locals que han col·laborat amb nosaltres d'una manera molt especial i dedicada, facilitant un vehicle pel transport de l'ajut i en la coordinació dels viatges a les diferents poblacions on ha estat repartit.

Un resum de l'ajut que hem pogut comprar i distribuir seria:

> Orfenat estatal a la capital del país, Chisinau, de nens i nenes de pocs mesos fins els 6-7 anys en situació d'abandó, orfandat i acollida temporal, que atén a 150 menors. Entregats 700 kg. d'aliments a aquesta institució.

> Centre-internat estatal a la població d'Hincesti, amb 344 residents, totes elles dones -des de nadons fins a àvies- amb algun tipus de discapacitat psíquica o física, o ambdues. La donació fou de 700 kg. d'aliments.

Respecte a les famílies nombroses, gent gran (homes i dones, sovint vidus i/o sols) hem pogut atendre a 146 d'aquestes unitats familiars a diferents poblacions del país on moltes tenen fins i tot de 3 a 10 fills. Vam comprar aliments i higiene personal per a fer paquets d'aproximadament 13 kg. per a 40 famílies i la resta, 19 kg. per a cadascuna d'elles. En total han estat 1.400 kg. als dos centres i per a famílies uns 2.550 kg. que suposen 3.950 kg. i que han suposat una despesa de 4.500 euros. És a dir, quasi uns 1,15 euros/kg.

Després de comprar a una gran superfície als afores de la capital hem constatat que els preus són molt similars als nostres preus aquí i, per tant, els productes són només accesibles a unes poques butxaques privilegiades donat que els salaris són d'uns 120 euros/mes o menys. Per aquesta raó l'ajut ha estat rebut amb agraïment i emoció com una benedicció.

Ha estat un privilegi i una experiència gratificant poder servir a altres més necessitats, acomplint així amb la tasca que ens va encomanar Jesucrist.

Per acabar aquest informe volem agraïr sincerament a totes les persones i esglésies de tota Espanya que han col·laborat econòmicament, en pregària per la nostra tasca i seguretat i que confiem segueixin col·laborant amb nosaltres en el futur.

Les entitats són l'ànima de Diaconia Catalana.          Els braços són els seus projectes.

EDITORIAL

RENTRÉE

Els francesos en diuen 'rentrée' de la tornada a la feina normalment després de les vacances; reprendre les activitats o agafar de nou el fil. I és que en realitat l'any no acaba al desembre ni comença al gener. Com fa la natura estrenem un nou cicle vital quan tornem de les vacances i iniciem un nou any escolar/laboral.

Re-entrem a un any nou que, no cal dir-ho, ens espera ple de feina. A tot arreu, amb rutina o sense. Però serà molt important afrontar-la amb goig i il.lusió, transformant en plaer el que podria semblar una càrrega.

Re-entrem a un any farcit de persones que esperen la nostra disposició al servei cristià i pels quals, si bé potser no som pas imprescindibles, sí som importants per a millorar la seva qualitat de vida. I fins i tot les seves possibilitats de mantindre-la!

Re-entrem potser a un any ben ple  de moments d'esgotament però que també comportarà sengles moments de satisfacció per la feina ben feta. És el que té la vocació!

Re-entrem a un any i ho fem en plural perquè ho fem junts. És la meravella del treball en xarxa, tan ben explicat a les pàgines de la Bíblia.

I gràcies a Déu no re-entrem pas sols perquè seguim, un altre any més, molt ben acompanyats per la fe, l'esperança i l'amor, tots tres. I els tres són trascendentals però per a servir el més important és l'amor.

Servint junts,

Daniel Banyuls.

L' ENTREVISTA

De tornada de l'estiu avui entrevistem al Josep Burguillo, president de l'ongd Compromiso y Misión amb seu a Barcelona.

"El lema és fer justícia a l'orfe."

1.  Quan i com va començar Compromiso y Misión?

Compromiso y Misión va començar l'any 1993. Més de la meitat dels fundadors, que eren de diverses comunitats autònomes (Catalunya, Castella-Lleó, Galícia i Madrid), participaren en els primers viatges a Rumania dins del programa Proyecto Servicio de Joventut per a Crist, per la qual cosa des d'un bon principi l'entitat va tenir un caràcter estatal que encara conserva fins avui. Es tractava d'un grup de persones compromeses amb l'Acció Social que volien portar als demés el Missatge i Vida de Jesús d'una manera pràctica.

  

2.  Per què aquest nom?  Quin missatge voleu transmetre amb ell?

El nom fou a conseqüència de la lectura d'un llibre del germà Orlando Costas: "Compromiso y Misión". Entenem que la fe cristiana és un Compromís amb Jesucrist. Amb Ell, amb la seva vida, amb els seus ensenyaments... la qual cosa porta necessàriament a la Missió. Per a nosaltres aquest mot no té res a veure amb el sentit que podria tenir a l'àmbit militar; per a nosaltres la paraula missió és entesa com la tasca que hem de dur a terme com persones i com cristians en benefici de l'altri, del proïsme; d'una manera que tingui en compte la seva situació i necessitat. Aquesta és la nostra tasca, la nostra MISSIÓ.            

3.  Us definiu como una ONGD de solidaritat i cooperació basada en principis cristians.  Quins són els vostres objectius i àmbits d'actuació?

Els nostres objectius principals són la cooperació i contribució al desenvolupament de països considerats a l'àmbit internacional en situació de subdesenvolupament o en vies de desenvolupament. Protegir, difondre i fomentar el respecte als Drets Humans, mitjançant accions que intentin millorar la qualitat de vida física i espiritual d'aquells grups humans localitzats en zones considerades econòmicament pobres o deprimides. Conscienciar i sensibilitzar socialment del desequilibri econòmic, social i de la manca de respecte envers els Drets Humans que es produeix a determinats països. Facilitar la protecció i atencions que siguin necessaris per el benestar i desenvolupament del nen. Difondre els ensenyaments de Jesucrist.

Els nostres àmbits d'actuació són les àrees de l'alimentació, la salut, l'educació, l'ensenyament i la formació cristiana dirigides principalment a l'infància, sense excloure altres grups en situació de risc com els ancians, els discapacitats i les famílies nombroses.

4.  Acollida, orfanats, apadrinaments, alfabetització, escolarització... sembla que us apasionen els nens!

Sí, és cert. Ens apassionen. De bon començament els nens han estat la nostra principal preocupació. Els drets dels nens són continuament violats. El dret a la salut, a l'educació, fins i tot el dret a tenir una família. En realitat no existeix un sol dret de la infantesa que no sigui violat arreu del món. Hi ha nens soldats, abusats sexualment, explotats laboralment... Aquestes tragèdies són les conseqüències de la violació dels seus drets. Per tot això, ens apassionen els nens i fem el que estigui al nostre abast per promoure els seus drets.

5.  Treballeu bàsicament a països en vies de desenvolupament.  Us heu plantejat treballar també a casa nostra?

El nostre objectiu principal són els països subdesenvolupats, o col·lectius socials que són en risc o necessitat en països en vies de desenvolupament. Rumania és avui un país de la Unió Europea i està creixent ràpidament, però tot i així té encara grups socials que continuen en una situació de necessitat (nens abandonats i gent gran, principalment). I Brasil és un gran país i aviat serà un gegant però continua amb 40 milions de pobres.

 

6.  Tot just acabeu de dedicar aquest estiu a un projecte a Moldavia. Com ha anat?

La nostra col·laboració amb Moldavia no és pas nova. Als anys 90 vam estar ajudant amb ajud humanitari a diversos orfanats i famílies nombroses. Ara que el país passa per una crisi alimentària -tan greu que necessita ajuda de la FAO- hem decidit dur a terme una acció d'ajuda alimentària per part nostra amb els nens abandonats, discapacitats, avis i famílies nombroses com a principals beneficiaris. Tot i que aquest programa d'ajuda alimentària no l'havíem desenvolupat els darrers anys, estem rebent un bon suport per part d'esglésies i germans de diferents llocs d'Espanya. Tanmateix continuem necessitant tota participació i col·laboració en aquest programa.

7.  Treballeu bàsicament a països en vies de desenvolupament.  Us plantegeu fer-ho també a casa nostra?

No hem pres una decisió en la nostra Junta però el nostre objectiu primari és, ara per ara, l'exterior.

8.  Discurs reflexiu o acció directa?

No existeix pas aquest dilema. Són les dues coses; és allò que s'ha definit darrerament com la verbalització de l'Evangeli i la seva encarnació. No es tracta d'una acció al marge d'un seguit de principis, creences i valors, i tampoc d'un discurs que no porti a l'acció; busquem fixar-nos en Jesús perquè Ell és qui té un missatge, el 'discurs reflexiu'. D'Ell es diu que té paraules de vida, però a la vegada sempre el veiem als Evangelis en una acció directa: alimentant, guarint, ensenyant, consolant. Per tot això és que nosaltres tenim com a lema difondre els seus ensenyaments però a la vegada materialitzar aquests ensenyaments. Ambdós són l'Evangeli.

9.  Assistencialisme o prevenció?

Podem dir el mateix de la resposta anterior. No existeix aquesta dicotomia. És fonamental la prevenció. Lluitar pel respecte als drets dels infants. I, tanmateix, sempre serà important pal·liar i atendre els efectes causats per la violació d'aquests drets. Si prenem com a exemple la paràbola del Bon Samarità, s'han de desenvolupar programes per a que no existeixin lladres, però a la vegada s'haurà de socórrer a les víctimes i no deixar-les a la vora del camí.

"Tenim com a lema difondre els ensenyaments de Jesús però a la vegada materialitzar-los."

10.  Amb quins medis compteu per a desenvolupar la vostra tasca? Quantes persones treballen a la vostra entitat?

Comptem amb el suport de diverses esglésies evangèliques, subvencions d'Ens Públics i un nombre de persones que col·laboren com associats (padrins, socis) a més dels voluntaris. El grup principal de treball el formen 14 persones, totes elles voluntàries.

Els problemes i necessitats en el món no s'han acabat en aquests 15 anys. Els objectius marcats per l'ONU per el Mil·leni encara són molt lluny d'aconseguir-se. Observem que l'anomenat primer món es blinda i el panorama econòmic a nivell mundial accentuarà les necessitats dels grups i països més febles. En el futur esperem també poder dur a terme programas a l'Àfrica.

12.  Per acabar, un lema que us defineixi.

Prenem un verset del profeta Isaïes on diu:

 "
Apreneu a fer el bé, busqueu la justícia, deturue l'opressor, defenseu l'orfe, pledegeu a favor de la viuda."     -Isaïes 1.17

i al qual afegir el que és el lema del Projeto Amar (Brasil):

"Lleva´t i clama de nit, a cada relleu de les guàrdies. Que el teu cor es desbordi com l'aigua davant el Senyor. Alça les mans i suplica per la vida dels petits, que pels racons de les places defalleixen de fam." 

                                                                                               -Lamentacions 2.19

El lema és fer justícia a l'orfe.

13.  Sou membres de la xarxa de Diaconia Catalana.  En què us ha ajudat aquesta pertinença?

Sobretot a conèixer i apreciar els ministeris socials -encara que no tots- que es desenvolupen a Catalunya. Poder compartir experiències, mètodes de treball, intercessió i ampliar la visió de que el poble evangèlic es mou en benefici dels més necessitats.

Compromiso y Misión es troba al carrer Pare Rodés, 46-48, baixos de Barcelona. El telèfon és 93 354 72 90 i l'e-mail és cymbarcelona@terra.es

NOTÍCIES-FLASH

> El proppassat dissabte 14 de juny quasi un centenar de representants d'esglésies i entitats evangèliques de tot Catalunya es van aplegar a Barcelona al FÒRUM SOCIAL 2008, organitzat per Diaconia Catalana. Guiats per tres ponents de relleu (Fernando Bandrés des de la Universitat, Araceli Crespo des de l'Administració, i John Palacios des de la praxis) vam reflexionar plegats al voltant de la importància de la formació dels nostres voluntaris i com engrescar-los en aquest procés.

> Diaconía España -de qual forma part Diaconia Catalana des dels seus orígens- està enmig d'un procés de redisseny estructural després d'alguns mesos de reflexió en els que DC ha aportat algunes idees i ha mantingut una constant participació. Les novetats més importants inclouen un nou organigrama, la figura d'un gerent en el lideratge i la recerca d'un projecte propi.

> Segons Amnistia Internacional la devaluació dels drets humans empitjora a països com Sudan (Darfur), Zimbabwe, Gaza, Iraq i Myanmar, els pitjors expedients de l'any 2007.

> Properament Diakonos inclourà una secció per a donar a conéixer els projectes de les entitats de DC que han estat subvencionats per l'Administració.

> La Fundación Pluralismo y Convivencia ofereix una Jornada de Formació per explicar les novetats de la nova Convocatòria de subvencions. Serà el proper dilluns 14 de juliol a l'Església Evangèlica del c/ Vilamarí, 76 de 10,30 h a 14 h. i de 15,30 h a 17,30 h. Cal inscriure's a l'adreça cec@consellevangelic.cat o al 93 424 10 20. Les places són limitades.

EDITORIAL

SOLIDARIS DE VACANCES

Els seus nens ja mig tremolen a l'aeroport o l'estació. Estan inquiets, expectants, il.lusionats davant el període de l'estiu i el que significa. I ells que han treballat durant tot l'any si fa no fa senten el mateix. L'arribada de les vacances ens canvia a tots els nostres plantejaments, però -en confiança- pels que treballen a l'àmbit social en tot cas sovint només és un període de relaxament ja que la vocació de servir a l'altri segueix ferma i fidel.

En conec a alguns que a l'estiu, és clar, canvien el seu ritme i els seus horaris però alhora segueixen rumiant noves idees i noves estratègies per a millorar la seva tasca social. Llurs músculs descansen però les seves neurones segueixen dibuixant esborranys de projectes i pensant com trobar els recursos. Conec també voluntaris que mentre viatgen planegen el seu retorn i quadren la seva agenda per a servir més i millor. Sí, el seu organisme potser descansa però la seva inquieta ment segueix treballant. Altres fins i tot somien tot l'any en dedicar les seves vacances i capacitats per a ajudar als altres i viatgen per a col·laborar amb entitats de països prou llunyans amb necessitats extremes. Tots plegats, de veritat, que desperten la meva total admiració.

I és que la força de la vocació, per la seva arrel espiritual, és irresistible i s'acaba imposant. Com un metge que no pot deixar de ser-ho a la platja o a la piscina també els nostres professionals i voluntaris pateixen i pensen en els més necessitats enmig dels seus dies de vacances.

Resteu tranquils aquest estiu: amb persones així la qualitat dels nostres serveis socials està assegurada perquè el primer ingredient és l'amor al servei. Quan és oportú i quan no ho és, tal i com diu el Nou Testament.

Servint junts,

Daniel Banyuls.

L'ENTREVISTA

Abans de les vacances entrevistem al Danilo Baptista, capità i responsable de l'Exèrcit de Salvació de Barcelona.

"Lluitem contra l'amenaça de la pobresa, la marginació, el tant tens-tant vals, el rebuig social... Lluitem per la igualtat de condicions."

1.  Quan i com s'inicia l'obra de l'Exèrcit de Salvació a casa nostra?

 

A finals del franquisme l'Exèrcit de Salvació va començar a treballar a A Corunya i des d'allí es va establir a Madrid. Finalment al 1984 prioritza la seva tasca a la ciutat de Barcelona. Així, doncs, són ja 24 anys de ministeri ininterromput a la ciutat comtal.

 

2.  Quina és la vostra tasca?

 

Una de les tasques principals és el servei d'esmorzar de dilluns a divendres de 8 a 10 h. que oferim als més necessitats. Segons les darreres estadístiques de 2007 hem distribuit 15.000 serveis a persones sense sostre o amb petites pensions suplint així una necessitat que veiem al barri i rodalies.

 

A més a més al barri de Gràcia on som atenem a unes 800 persones grans que habitualment no disposen d'ascensor a casa i a les quals proveïm d'aliments, gas butà, etc.

 

Per altra banda tenim en marxa una borsa de treball per a immigrants i per això establim convenis amb empreses de Barcelona.

 

 

3.  Com es combina un nom tan castrense amb una tasca tan pacífica com la vostra?

 

Quan s'empra el terme 'exèrcit' normalment es pensa en guerra, atac, violència... però també un exèrcit té la responsabilitat de defensar a la ciutadania i els seus drets, de mantenir la pau, de lluitar pel bé. És el que fan, per exemple, els nostres militars en diversos països en missions de cooperació. Nosaltres som un exèrcit, és cert, però no pas per destruir sinò per construir. Som un exèrcit de pau! A més afegim al nostre nom el concepte positiu de 'salvació' i que està basat en principis bíblics.

 

4.  Per a molts sou coneguts arreu del món com una organització filantròpica. Però, és això el que és l'Exèrcit de Salvació?

 

No som una entitat filantròpica o humanitària sinó que som una Església Evangèlica amb una missió bàsicament espiritual. Prioritzem la tasca evangelítzadora i l'acompanyem de la tasca social. Aquí i a tot el món ens definim de la mateixa manera i amb dos principis fonamentals: el nostre objectiu principal com Església és presentar el Missatge de Salvació en Jesucrist a tota persona, i l'obra social com a eina per fer-ho. No es pot i es té que separar. Però el primer és el primer.

 

"Som un exèrcit per a construir... Som un exèrcit de pau!"

 

 

5.  Aleshores, per què una estructura militaritzada? Prima més el fons o la forma?

 

En realitat no tenim una estructura militaritzada. Utilitzem uniformes per a donar testimoni, per a promoure el diàleg i la conversa. Als aeropots sovint m'han confós amb un pilot i a altres llocs amb un guardia urbà i això sempre ajuda a establir una conversa que pot ser determinant. És una eina útil per a contactar amb les persones i també reforça la nostra imatge externa.

 

6.  Però com a exèrcit que sou, contra qui o què lluiteu?

Lluitem contra l'amenaça de la pobresa, la marginació, el tant tens-tant vals, el rebuig social... Lluitem per la igualtat de condicions.

 

7.  Quins són els beneficiaris d'aquesta guerra?La gent gran en primer lloc, però també la mainada i, evidentment, els immigrants. També atenem a persones sense sostre.

 

 

Per cert, els que viuen als bancs de les places sovint ens sorprenen doncs entre ells hi ha persones amb un perfil cultural i laboral força alt; alguns són persones amb càrrecs professionals, molt qualificats i preparats però que han caigut en desgràcia, en una depressió o una crisi i que ara viuen al carrer o en una humil pensió. La majoria reben els aliments que els oferim i marxen amb molta discreció. Ens cal invertir mesos i mesos per a parlar amb ells ja que tenen seriosos problemes de comunicació, immersos en una lluita amb el seu jo interior. La vergonya els domina i el rebuig és el seu pa de cada dia. Amb el temps es deixen convidar a sopar o a un aniversari i mica en mica ens convertim en la seva família. Viuen en una absència total d'amor.

 

 

"L'uniforme és una eina útil per a contactar amb les persones."

8.  De qui depeneu per a continuar endavant amb el vostre servei social?
La nostra obra social és oberta a tothom i per tant esperem rebre recursos de tots aquells que s'identifiquin amb la nostra tasca. Ara per ara ens donen suport alguns empresaris catalans -alguns d'ells no evangèlics- que considerem part del nostre equip, i també rebem suport d'Estats Units i Anglaterra. En els darrers anys rebem ajuts de la Fundación Pluralismo y Convivenvia. Separem aquestes despeses socials dels comptes de l'Església.
De forma puntual, en ocasions (Madrid i Canàries) algunes persones que hem atès i que vivien al carrer al final de la seva vida han deixat la seva herència a l'Exèrcit de Salvació i amb aquests recursos imprevistos hem donat una empenta especial a la nostra obra. Això ens ensenya que mai no saps qui pots tenir al davant.

 

9.  Els vostres orígens al voltant del s. XIX presenten una clara inspiració metodista. Manteniu avui en dia encara algun vincle de dependència envers alguna confessió cristiana coneguda?

 

És cert que els primers deu anys d'existència de l'Exèrcit de Salvació van transcòrrer dins de l'Església Metodista però després, amb el seu propi reglament, va passar a ser un moviment sense vinculació alguna amb cap confessió.

 

 

10.  “Els meus millors homes són dones" deia el fundador de l'Exèrcit. Que potser oferiu igualtat d'oportunitats als dos gèneres?

 

Fa 120 anys el fundador de l'Exèrcit de Salvació, William Booth, afirmava aquesta gran veritat. Avui seguim dient el mateix. Entre nosaltres la dona té un paper molt important, fonamental. L'actitud de paritat de l'Exèrcit de Salvació contrasta amb el masclisme propi de molts exèrcits donat que entre nosaltres algunes dones tenen més autoritat que els homes. De fet la meva esposa té el mateix càrrec que jo -capità- i se la respeta i considera de la mateixa manera. I a la nostra història hem tingut dos cops una dona general -la màxima autoritat dins de l'Exèrcit de Salvació a nivell internacional. Aquí tots som importants, tots en aquest equip som titulars, absolutament tots.

 

 

11.  Us definiu com a ecumènics. Què vol dir això a la pràctica?

 

Ens relacionem de la mateixa manera amb totes les Esglésies Evangèliques, i de fet estem en plataformes d'acció social a nivell estatal. A un nivell més local treballem fraternalment amb altres Esglésies Evangèliques del barri en un projecte de testimonitge anomenat "Gràcia sobre Gràcia". A nivell personal mantinc bones relacions amb autoritats del camp catòlic.

 

 

"Entre nosaltres la dona té un paper molt important, fonalmental... tots en aquest equip som titulars."

 

 

12.  Projectes de futur?

 

Uns quants. Volem disposar d'un centre d'acollida per a persones que dormen al carrer i als quals oferir un lloc digne per a descansar un temps. Estem treballant en el tema i en la recerca d'un lloc idoni a municipis com Parets del Vallès o La Sénia.

 

Per altra banda col.laborem amb la tasca pastoral i social de la comunitat filipina del carrer Cardona de Barcelona. I des de Barcelona estem col.laborant en la reconstrucció de 1.000 vivendes a Sri Lanka després del tsunami.

 

 

13.  L'Exèrcit de Salvació és membre de Diaconia Catalana. Com avalueu pertànyer a aquesta xarxa d'entitats socials evangèliques?

 

De forma molt positiva, sempre que sigui per unir esforços per una tasca com aquesta la nostra avaluació és bona perquè per a nosaltres estar vinculats i estar informats és molt important.

 

 

L'Exèrcit de Salvació es troba al carrer Robí, 18 del barri barcelonès de Gràcia. El seu telèfon és 93 416 17 76, el correu electrònic és cuerpo_barcelona@spa.salvationarmy.org 

i llur plana web és www.ejercitodesalvacion.es 

 

 

 

NOTÍCIES-FLASH

El FÒRUM SOCIAL 2008 tindrà lloc, si Déu vol, el proper 14 de juny (11-14 h.) a la Residència d'Investigadors (Hospital, 64 Barcelona). Es tracta d'un acte públic però on les entitats de Diaconia Catalana són les primeres convidades. El tema a tractar serà el de la urgent formació del voluntariat i comptarà amb la participació a les plenàries de tres experts:  Fernando Bandrés, metge i degà de l'Universitat Europea de Madrid, Araceli Crespo, responsable de programes de voluntariat de la Generalitat, i John Palacios, director de projectes d'Emsimision i consultor EDAN-TD de Nacions Unides. Durant el Fòrum les entitats de DC són convidades també a presentar un stand amb les seves activitats.

EDITORIAL

PARAULES D'AMOR

Ja fa una pila d'anys que en Serrat feia ben famosos a una parella d'adol.lescents anònims que expressaven el seu amor mutu només amb paraules, quasi un exotisme avui en dia. Els versos de les seves conegudes 'Paraules d'amor', plens de melangia, subratllaven precisament la importància de les paraules per expressar sentiments.

Es ben cert que té molta importància una semàntica adequada per a expressar conceptes amb propietat. A més  a més el vocabulari emprat sempre diu molt del què som i el què creiem. 

Volem arribar a la societat a la que estem cridats a servir i a la qual transmetre el nostre missatge d'esperança i solidaritat cristianes però sovint oblidem que no sempre entén els nostres termes i que ens caldria fer un esforç d'apropament semàntic. Ja deia Montaigne que "la paraula és meitat de qui la pronuncia, meitat de qui l'escolta."

En un breu glossari trobaríem termes com "tercer sector", "treball en xarxa", "marc lògic", "objectius del Mil.lenni", "economia social" i sigles com "ute", "onl", "tci", i altres que encara no formen part del nostre vocabulari però sí del món del voluntariat i del servei social, món on evidentment hem de ser com a cristians.  Però per a ser escoltats hem de parlar el mateix idioma i aconseguir fer també nostres aquests tecnicismes i convertir-los en veritables paraules d'amor.

Servint junts,

Daniel Banyuls.

L'ENTREVISTA

Avui entrevistem a l'Astrid Domènech, coordinadora dels serveis centrals i directora del centre d'acollida d'Iniciatives Solidàries de Barcelona.

"Per a nosaltres la tasca social és inimaginable si no és realitza en xarxa."

1.  Quan i com comença Iniciatives Solidàries?

 

Iniciatives comença com a fruit d'un grup de voluntaris i voluntàries compromesos amb la tasca amb els nens i nenes del barri on teníem ubicada la nostra Comunitat. Amb el temps aquell treball va crèixer i vàrem començar a treballar en petits projectes de cooperació internacional fins que a l'any 1996 va sorgir l'oportunitat de professionalitzar la nostra entitat i la vàrem aprofitar.

 

 

2.  Per què aquest nom?

 

El nom d' Iniciatives Solidàries reflecteix molt bé el que som i volem ser.  Som una entitat amb iniciativa, amb empenta, amb ganes de dur a terme projectes... Bona part del que som es deu a la nostra capacitat emprenedora. I som el que som perquè la nostra màxima ha estat la solidaritat. Treballar sempre "a favor dels qui sempre els toca perdre".

 

 

3.  Quin és el vostre àmbit de treball?

 

Nosaltres, tal com diu la nostra Missió, som una entitat que vol treballar per poder donar un servei en totes aquelles àrees on s'hagi detectat una necessitat social. És a dir, la nostra agenda no està limitada per altra cosa que per les nostres disponibilitats econòmiques i té per objectiu respondre a les necessitas socials que ens envolten siguin aquestes les de sempre o siguin les noves necessitats de la societat moderna.

 

Estem actualment treballant a diferents àmbits socials: amb immigrants, amb dones en exclusió social, amb dones amb violència de gènere, amb nois ex-tutelats, amb menors no acompanyats, amb persones catalanes retornades, amb gent sense sostre; estem acollint a interns penitenciaris de 2n i 3r grau i amb llibertat definitiva i amb atenció jurídica i inserció laboral i social...

 

4.  Ajudar a trobar feina o acollir immigrants... què és més complicat?

 

Ambdues coses tenen el seu mèrit però la més complicada sempre són els operatius d'acolliment perquè tal i com ens passa a tots quan arribem a casa nostra és el moment on menys guardem les formes, on més sincers som, on més espontanis som. I això quan s'ha de viure i conviure amb altres persones gairebé no sempre resulta fàcil.

 

 

"Som el que som perquè la nostra màxima ha estat la solidaritat."

 

 

 

5.  ¿La vostra tasca és bàsicament urbana o planegeu projectes cara a l'interior del país?

 

La nostra tasca no té limitacions territorials. Les úniques limitacions són, com ja hem dit, les econòmiques i que els nostres serveis responguin a una necessitat social contrastada.

 

6.  Compteu amb voluntaris? Quantes persones treballen a Iniciatives Solidàries?

 

El voluntariat és un element importantíssim per a nosaltres. Ho és des del punt de vista de projecte social. Encara que tinguèssim diners per poder cobrir tot el personal que ens cal seguíriem cercant voluntaris perquè el voluntari ens aporta un arrelament a la societat de l'entorn que és bàsic per a tot projecte social i per les persones que atenem. L'equip de professionals d'enguany el formen 37 persones de les quals 17 són dones i 20 són hombres i si el classifiquem per procedència en tenim 19 de comunitaris i 18 d'extracomunitaris.

 

 

 

7.  Us plantegeu el treball en xarxa?

 

A Iniciatives Solidàries de sempre hem treballat en xarxa i lamentem quan no ho podem fer encara més. El cert és que ens costa molt entre nosaltres trobar altres entitats que ho vulguin fer perquè sembla que el nostre concepte teològic d'església local ens hagi de portar a la conclusió que millor fer les coses sols que amb altres. Nosaltres pensem d'una altra manera: millor amb altres que sols.

 

 

8.  Quants socis formen part d'Iniciatives? Rebeu recolzament inistitucional?

 

Iniciatives Solidàries està pensada com una Fundació amb un Patronat. I és el que és gràcies al suport institucional que rebem. Després d'anys de professionalització de la nostra entitat hem arribat a un grau de qualitat que hem de millorar per a aspirar a l'excel.lència però que tothom valora molt positivament.

 

 

"...sempre hem treballat en xarxa i lamentem quan no ho podem fer encara més. "

 

 

 

9.  Recentment heu celebrat els primers 10 anys de professionalització de la vostra entitat. Quina avaluació en feu?

 

Mantenir viva l'entitat i mantenir viu l'esperit emprenedor, sense oblidar el 'seny' que caracteritza als catalans, no és pas gens fàcil durant un període de vida tant llarg com aquest. I encara és menys fàcil quan darrera teu no tens un gran grup social o econòmic que doni cobertura a la teva feina. Hem pogut arribar fins aquí gràcies a l'ajuda de Déu, dels seus miracles, i a la feina de molt bons professionals que han donat el millor de si mateixos i de si mateixes per a tirar endavant el nostre projecte amb un gran sacrifici personal, que generalment no es veu. Valorem molt positivament el que hem fet fins ara i malgrat els mals moments que hem passat i que seguim passant encara ens queden forces per a nous projectes de futur. La nostra és una entitat que sempre mira endavant deixant enrere els impossibles.

 

 

10.  I de cara als propers 10 anys, quins projectes teniu?

 

Estem molt lluny de poder disposar d'un servei social per a cadascuna de les necessitats socials detectades i com que aquest és el nostre objectiu la nostra meta serà que a la propera dècada poguem ser una mica més a prop del que volem aconseguir. Hi ha una dita popular que diu: "respecte als covards no hi ha res escrit" i nosaltres aspirem a treballar.

 

Enguany un dels projectes que engegarem, si Déu ho permet, és un programa d'acollida a malalts mentals. Els nostres programes es circumscriuen a l'àmbit de l'acolliment, de la inserció, la formació i l'atenció social i jurídica. També tenim un programa de cooperació internacional amb Xile apadrinant nens d'una escola rural.

 

 

11.  Quines són les principals satisfaccions que porta la vostra feina?

 

El nostre objectiu social és aconseguir la plena autonomia de les persones en l'àmbit professional, personal i social. Quan veiem que una persona ho ha aconseguit ens sentim satisfets. Quan una persona deixa de necessitar els nostres serveis perquè s'integra a la vida ordinària en el si de la nostra societat ens sentim satisfets.

 

 

"El nostre objectiu social és aconseguir la plena autonomia de les persones."

 

 

12.  Sou una entitat fundadora de Diaconia Catalana, què us ha reportat pertànyer a aquesta xarxa social?

 

Per a nosaltres la tasca social és inimaginable si no es realitza en xarxa. Només qui sigui capaç de formar part d'una xarxa social serà capaç de participar en un projecte social transformador. Les entitats socials som agents de canvi social. Necessitem que els objectius que ens proposem es compleixin i només el qui han perdut la capacitat de veure o aquells que prefereixin tenir una bena davant els ulls poden penar que sols ho faran millor que en companyia d'altres.

 

Formem part d'un poble que s'esforça per caminar plegats i quan tenim al davant nostre persones amb exclusió que pels motius que sigui no poden viure dignament el que el poble ha de fer és córrer amb el qui té al costat i nosaltres -els qui creiem en Déu- tenim al germà, o sigui que jo apreto a córrer amb ell o ella.

 

 

Iniciatives Solidàries es troba al carrer Consell de Cent, 140, entresol 1a de Barcelona. El telèfon és el 93 424 14 41 i l'e-mail és iniciatives@iniciatives.org

NOTÍCIES-FLASH

> Diaconia Catalana ha presentat 14 projectes socials de les seves entitats membre davant el Departament de Governació en el context de la darrera convocatòria de subvencions. La qualitat dels projectes ens fa pensar en una resposta positiva de l'Administració.

> El Fòrum Social 2008 tindrà lloc, si Déu vol, el proper 14 de juny al matí amb el voluntariat i la seva formació com a eix principal. I comptarà amb la col.laboració de tres experts: Fernando Bandrés, metge i degà de la Universitat Europea de Madrid, Araceli Crespo, responsable de Línees i Projectes de Suport al Voluntariat de la Generalitat, i John Palacios, consultor de Nacions Unides i director de projectes d'Emsimision.

> Del 7 al 11 de maig 2008 a La Farga de l'Hospitalet se celebra la FiraGran, el 10è Saló de la Gent Gran a Catalunya que aplega a totes les institucions i entitats que treballen en aquest sector social. Evidentment recomanem a les nostres entitats que hi participin. Més informació a http://www.firagran.com/catala/home.html

EDITORIAL

POSITIUS?

Sí, són positius. Però no riuen més per ser-ho.  Són positius però no sempre encaren el futur amb més alegria. Són positius però els negatius no els envegen.

Diplomàticament es diu que la seva sang (sèrum) és positiva. És un eufemisme científic per dir, en definitiva, que estan infectats per un virus que podria arribar a ser mortal per a ells i amb el qual podrien contagiar a altres.

Els científics diuen que aquest col.lectiu positiu té esperança, que s'ha de trobar una vacuna i que acabaran per control.lar la situació. Tant de bo! Però mentrestant els portadors del véihac no ho tenen pas fàcil: a més de la por, pateixen sovint diferents tipus de discriminacions i socialment encara els costa prou de ser acceptats en el seu entorn, i fins i tot més lluny. Per posar un exemple: setanta-quatre països del món limiten la seva entrada i tretze la prohibeixen totalment.

Però gràcies a Déu encara hi ha entitats i persones que han decidit dedica'ls-hi les seves vides i recursos sense esperar res a canvi. Són també portadors, però de suor i il.lusions. Tot plegat seguint l'exemple d'una altra Persona única i gens positivista que va donar tota la seva sang per positius i negatius. Es cert, uns i altres tenen Esperança.

Servint junts,

Daniel Banyuls.

L' ENTREVISTA

Avui entrevistem Joan Pasquina, pastor de la Comunitat Cristiana de Cardona i un dels fundadors de la Casa d'Acollida Can Salvador, també a Cardona.

"La nostra tasca consisteix en atendre d'una forma integral les persones que arriben al nostre centre."

"La sida no és el problema central."

1.  Quan i per què neix la Casa d'Acollida Cal Salvador?

L’associació “Casa d’Acollida Cal Salvador” va néixer l’any 1997 per iniciativa d’algunes persones de l’Església Evangèlica de Cardona compromeses amb l’evangeli i amb una forta crida a l’obra social. Van adquirir un edifici en el nucli de la vila de Cardona i van començar a treballar habilitant i condicionant l’espai per a què fos una vivenda preparada per acollir persones necessitades.

2.  El vostre nom és molt familiar per a qualsevol cristià, que potser és intencionat en algun sentit?

No és intencionat. La casa de Cal Salvador havia estat durant molts anys una fonda. El nom el prenia del seu propiertari que es deia Salvador. Posteriorment va passar a ser una casa de colònies continuant coneixent-se de la mateixa manera. Quan l'associació va començar l'activitat de la Casa d'Acollida va considerar que el nom de Cal Salvador era totalment idoni i en cap moment ens plantejàrem canviar-lo.

3.  Quina és la vostra tasca específica? Què feu i per a qui ho feu?

En els primers anys, sense tenir massa clara la direcció a seguir, es van atendre persones amb tot tipus de necessitats (addiccions, malalties, marginació...) que arribaven a l’associació d’una forma particular o a través de les esglésies i també dels serveis socials de la zona.

  

Poc a poc es va anar perfilant el servei que podíem oferir i finalment l’octubre de l’any 2000 es va legalitzar en el Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya com un Servei de suport a l’atenció sociosanitària per a persones afectades pel VIH/SIDA i/o en situació de marginació.

La nostra tasca consisteix en atendre d'una forma integral les persones que arriben al nostre centre. En primer lloc se supleixen les necessitats bàsiques d'alimentació, sostre, higiene, companyia... Després es fa un acompanyament en l'atenció de la salut (visites mèdiques, tractaments...) i també en la socioeducació, treballant per a què assoleixin hàbits saludables en la vida diària, que els siguin d’utilitat per afrontar el futur d’una forma responsable.

En tot aquest procés és molt important que la persona obri el seu cor a Jesús. Néixer de nou és l’única garantia d’èxit. Posem especial atenció en l'àrea espiritual.

"El nom de Cal Salvador era totalment idoni."

4.  Així, doncs, sou una de les nostres entitats que treballen amb malalts de sida. Condiciona això la vostra tasca?  Són usuaris especials?

Tenim prou coneixement d’aquesta malaltia per saber que són persones normals que en la majoria dels casos necessiten un entorn favorable per estabilitzar la seva situació, no tant sols de salut sinò de caire general.  La sida no és el problema central. Els tractaments mèdics són eficaços. Són les experiències viscudes, tota la problemàtica que envolta a la persona el que ens exigeix més. La majoria dels nostres usuaris han tingut contactes amb les drogues, estades a la presó, malalties mentals, marginació, etc...

5.  Com arriben ara per ara a Cal Salvador?

Generalment venen derivats de la xarxa de Serveis Socials. Però també poden arribar mitjançant alguna església o bé a través de persones particulars.

6.  Quantes persones treballen a la Casa d'Acollida? En quin status?

En aquests moments l'equip de treball està format per 11 persones. Hem de tenir en compte que, a part del servei a persones amb VIH, també està funcionant un altre servei per a persones amb una problemàtica similar però que no tenen la sida. Aquesta tasca es porta a terme en una casa de pagès anomenada Pinell del Bosc, amb capacitat per a 10 persones. L'equip de treball està format per creients i alguns són antics usuaris que s'han afegit a la tasca de servir al Senyor.

7.  Rebeu col·laboracions d'altres entitats o institucions?

Sí, de fet formem part d'una xarxa de recursos similars al nostre i regularment tenim reunions de treball per tal d'actuar plegats davant les diferents Administracions. L'objectiu és aconseguir que les persones que atenem siguin considerades al mateix nivell que d'altres col·lectius que també viuen situacions de risc.

8.  D'on provenen els vostres recursos principalment?

La major part dels recursos ens arriben del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, mitjançant convenis que signem cada tres anys. També rebem una subvenció del Departament de Justícia i tenim signat un conveni amb l'Ajuntament de Cardona per fer la tasca de manteniment dels espais verds del poble a canvi d'una quantitat econòmica. D'altra banda, hi ha l'aportació generosa i inestimable del germans de l'església, tant econòmica com de voluntariat, sense la qual no es podrien dur a terme els nous projectes que van sorgint.

9.  Després de més de deu anys treballant, com esteu considerats per l'Administració?

La veritat és que molt bé. No és que ho busquem ni creiem que sigui el més important, però no podem oblidar la importància que té el testimoni i la influència magnífica que té en l'àmbit espiritual. L'any 2006 vàrem rebre un homenatge públic, organitzat per l'Ajuntament de Cardona, on hi van participar la Consellera de Benestar i Familia i l'Alcalde, per tal de reconèixer la tasca que estem portant a terme. També hi ha un fort arrelament al poble i en general la gent participa i està identificada amb el que s'està fent. Sempre hi ha persones o famílies que s'acosten buscant ajuda. Pensem que tot això pot servir per desfer prejudicis i acostar a les persones a Crist. Això és realment el que volem perquè és el millor que qualsevol persona pot rebre.

10.  Quins són els vostres plans pel futur més immediat? Penseu en crèixer?

No ho tenim planejat. Pensem que tot ha d'anar sorgint d'una manera natural. Ara mateix és evident que hi ha molta necessitat però hem de tenir en compte aspectes tan importants com l'econòmic i, sobre tot, la manca d'obrers. Però estem confiats en que es farà la voluntat del Senyor.

Esperem estar-ho sent. De fet, tot fill de Déu té aquesta responsabilitat visqui on visqui  (Ev. Mateu 5,13). A Cardona, la sal ha estat una important font de riquesa i també ha exercit, per la bellesa de la seva muntanya, un poder d’atracció a tot visitant. Fent una comparació amb aquesta realitat, esperem estar oferint al nostre poble la riquesa de la Paraula de Déu i al mateix temps, amb el nostre testimoni, apropar la seva gent a l’amor de Crist.

11.  Sou a Cardona, la ciutat de la sal al cor de Catalunya. on sou molt coneguts i reconeguts. Us considereu la sal de Cardona?

Esperem estar-ho sent. De fet, tot fill de Déu té aquesta responsabilitat visqui on visqui  (Ev. Mateu 5,13). A Cardona, la sal ha estat una important font de riquesa i també ha exercit, per la bellesa de la seva muntanya, un poder d’atracció a tot visitant. Fent una comparació amb aquesta realitat, esperem estar oferint al nostre poble la riquesa de la Paraula de Déu i al mateix temps, amb el nostre testimoni, apropar la seva gent a l’amor de Crist.

12.  Sou membres de Diaconia Catalana des de 1999. En què ha estat útil DC en la vostra tasca? 

Per a nosaltres és necessari formar part del que és l'Obra de Déu. Ens fa bé saber que hi han moltes més persones que busquen el mateix que nosaltres, que el Regne de Déu formi part d'aquesta societat en la que vivim. En aquest ministeri tots els fills de Déu ens podem identificar amb Crist, és com si tots portéssim el mateix vestit i donéssim el mateix testimoni d'unitat.

"Esperem estar oferint al nostre poble la riquesa de la Paraula de Déu."

La Casa d'Acollida Can Salvador es troba al carrer Raval de Sant Joan, 16 de Cardona (Bages). El telèfon és 93 869 27 13, el fax és 93 868 46 28 i l'e-mail és calsalva@hotmail.com