NOTÍCIES-FLASH

Ø    La propera convocatòria de subvencions -aquest any unificada- del Departament d´Acció Cívica i Ciutadania (abans Benestar i Família) ja ha sortit publicada al DOGC 4763 del 13 de novembre (ordre BEF/531/2006). Els membres de Diaconia Catalana rebran en breu un resum de les bases. Mentrestant es pot trobar més informació a: http://www.gencat.net/eadop/imatges/4763/06312090.pdf

Ø     Ja estem treballant en la propera cel.lebració del nou Fòrum Social de Diaconia Catalana, previst pel mes de juny 2007, i on totes les entitats de l´àmbit social protestant hi són convidades. El període de preinscripció és obert i els suggeriments també. 

NOTÍCIES-FLASH

> Diaconia Catalana serà present al VII Congreso Evangélico que se celebrarà a Barcelona els dies 6-9 de desembre amb un stand compartit amb Diaconia España en el que presentarà les seves activitats.

> Per començaments del proper any es convoca a les entitats membres de DC a la seva Assemblea Administrativa anual. Algunes noves entitats han demanat el seu ingrés a la nostra xarxa d'entitats socials. En concret l'Assemblea serà a Barcelona el dissabte 19 de gener. L'ordre del dia serà enviat en breu a les entitats.

> La pobresa és una xacra que ha de passar a la història. Es l'objectiu de la campanya "Make poverty history" que es va iniciar al Regne Unit el 2005 i que segueix presentant propostes de pressió que es poden trobar al seu web www.makepovertyhistory.org o en castellà www.pobrezacero.org

> Diaconia Catalana ha participat el 28 de novembre a la Jornada organitzada per l'Observatori del Tercer Sector a l'Hospitalet amb el títol "Usos i reptes de les TIC a les organitzacions no lucratives" i en la que s'emfatitzà la necessitat de les entitats socials d'accedir a les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per a millorar llur imatge pública i difondre millor el seu ideari i activitats. Les entitats interessades poden sol·licitar la ponència a aquesta oficina de DC al correu diaconia@consellevangelic.cat

EDITORIAL

PER QUÈ HI HA

GANA AL MÓN?

Per més que ens sorprengui, aquest món produeix recursos suficients per a tota la Humanitat que l'ocupa. Amb les noves tecnologies i investigacions científiques fins i tot podria tenir excedents. Per tant, ningú no hauria de patir gana mitjançant una distribució equilibrada i un comerç més just entre els pobles. Però les dades més recents són tossudes i ens indiquen que la fractura entre rics i pobres cada cop és més evident, i que el nombre dels segons creix cada dia especialment als països més desenvolupats. I malhauradament la mateixa tònica es pot trobar als països que avancen en la seva

Estic convençut que el fet que hi hagi pobres al món no té altre origen que l'egoisme gens savi de l'homo sapiens. La pobresa, la gana i la injustícia són collita humana i conseqüències de la seva mala gestió moral.  I, de fet, crec que totes tres ofenen profundament Déu.

Precisament una vegada una persona preguntava a Déu perquè no feia quelcom davant aquestes situacions. El seu acompanyant li va respondre: "Em preocupa que Ell em faci a mi la mateixa pregunta”.  A les pàgines de la Bíblia trobem una identificació rotunda entre Déu i els pobres, especialment a través del seu Fill. Culpables? De seguida ens ve al cap la necessitat de trobar-los entre els governs, les empreses transnacionals, els bancs i entitats de crèdit mundial, etc. I no ens faltarà raó... però i tu? I jo? No creus que podem fer molt més per evitar aquesta fractura? Podem caure en el pessimisme paralitzant. L’altra opció és treballar-hi en contra des de la solidaritat, valor pròpiament cristià. En aquest bàndol les entitats membre de Diaconia Catalana s’hi deixen la pell cada dia.

Servint junts,

Daniel Banyuls.

modernització.  

L' ENTREVISTA

Abans d'acabar l'any entrevistem el Fidel Caralt, pastor i responsable de l'obra social de l'Església Evangèlica de Sant Joan Despí.

El pastor Fidel Caralt i la seva esposa Imma.

"Des de el principi ens vàrem plantejar ser una comunitat que oferís un servei a la nostra població."

Quan comença la tasca social de l’església i per què?

L’any 1994, érem encara un punt de missió de l’església de Sant Boi "Llibertat" (FIEIDE). Malgrat ser un grup reduït de germans, ens vàrem plantejar ser una comunitat que oferís un servei a la nostra població. Me’n recordo que vàrem parlar amb l’alcalde i l’assistenta social i els va sorprendre que vinguéssim a donar més que a demanar. Així va començar una relació de col·laboració amb els serveis socials que ens ha obert moltes portes de testimoni.

Quines són les vostres àrees d’actuació?

Principalment és un ajut a les famílies. Roba i lots de menjar mensuals, però també ajut a la integració dels immigrants: treball, orientació legal, etc. Per altra banda hem tingut actuacions amb drogodependents i indigents.

Sant Joan Despí és un municipi amb fort nivell d’immigració. Quin és el perfil bàsic dels vostres beneficiaris? Quantes persones són?

El perfil ha anat canviant d’ençà que vàrem començar. En principi eren famílies del barri, en la seva majoria d’aquí, però en els darrers anys seguint l'onada de la immigració, son ells els que representen el 80% dels usuaris del nostre servei. En aquest moment son unes 40 famílies.

  

D’on obteniu els vostres recursos?

Principalment de la Comunitat Europea i del Banc dels Aliments de Barcelona. Puntualment rebem ajuts particulars. La roba usada és donació dels veïns del barri. Molts d’ells coneixen la obra que estem fent i ens deixen la roba a la porta.

Quants i com són els col·laboradors que hi treballen de forma habitual?

Per a mi són l'ànima del ministeri social. Sempre hem tingut un grup, en la seva majoria de germanes, que han participat amb aquest treball. En l'actualitat tenim un grup de cinc germanes que hi dediquen moltes hores. En especial tinc que parlar de la Filo (coneguda per molts). Des del començament ha encapçalat aquest ministeri amb molta entrega i constància. Puntualment sempre tenim

col·laboradors que ens donen un cop de mà.

Ens consta que sou una entitat molt reconeguda per l’Ajuntament de Sant Joan Despí. Com hi col·labora el Consistori? Això ha ajudat al vostre testimoni?

La vostra tasca social us ha portat inclòs a Àfrica. Com és això?

Bé, la bona relació amb l'Ajuntament ens ha obert portes com aquesta. L'any 2002 vàrem presentar a la Regidora de Solidaritat el projecte d'edificació de l'Escola el Buen Pastor de Malabo, que desenvolupava Misiones Internacionales-UEBE a Malabo, Guinea Equatorial. Va ser rebut amb molt interès. A partir d'aquí vàrem obrir un camí de col·laboració i cada any hem presentat nous projectes. Fins ara uns 25.000 euros. Aquest any hem aconseguit una subvenció per Argentina.   

"Els col·laboradors són l'ànima del ministeri social."

Així doncs, treballeu en xarxa amb una altra denominació evangèlica. Com avalueu aquesta experiència pionera?

Bé, crec que hem d’aprendre a treballar en comú. No crec que tinguem que mirar el color de una obra, sinò més bé si aquesta obra és educativa, humanitària i de Déu.

I ara, quins són els reptes o projectes de futur?

Estem oberts al que Déu ens posi per davant, però el que no volem perdre de vista és que no fem una obra social per humanitat, si no per l’amor de Déu. No volem oblidar que l'Evangeli és la necessitat fonamental de l'ésser humà.

La vostra Diaconia local és membre de Diaconia Catalana des de la seva fundació i ara també del seu recent Grup de Treball. En què us ha estat útil pertànyer a DC?

Crec que és un camp que tenim que explorar. Penso que no hem aprofitat gaire els recursos que posa al nostre abast.

 

L'Església Evangèlica de Sant Joan Despí es troba al carrer Marià Fortuny, 18 de Sant Joan Despí (Barcelona). El telèfon és 93 373 40 51 i l'e-mail és iglevandespi@iservicesmail.com

"... no fem una obra social per humanitat, sinò per l'amor de Déu. "

Crec que s’ha creat una confiança envers a l'església per la tasca que realitzem. S'han adonat que no som un grup tancat i centrat en nosaltres i que el missatge que prediquem no són només paraules.

"Malgrat ser un grup reduït de germans, ens vàrem plantejar ser una comunitat que oferís un servei a la nostra població."

NOTÍCIES-FLASH

> La resolució de la subvenció de la Generalitat d'enguany (Departaments de Governació i Acció Social i Ciutadania) és a punt de ser publicada en els propers dies. Les entitats que es van presentar a aquesta convocatòria a través de Diaconia Catalana i que llurs projectes hagin estat aprovats seràn informades tant bon punt la informació es publiqui i se'ls comunicarà amb urgència la xifra aprovada i la data de justificació del projecte donat que en aquesta ocasió sembla que aquest període serà més escàs.   

> Totes les entitats membre de Diaconia Catalana han estat animades a actualitzar les seves dades -i incloure el seu logotip- a la "Guía de Entidades de acción social de Diaconía España" que es mostrarà de forma oficial  al proper VII Congreso Evangélico Español. No hem de perdre aquesta oportunitat de fer el corresponent aggiornamento de les nostres entitats per a que puguin ser conegudes i útils dins la xarxa. Totes les dades s'han d'enviar a l'oficina de DC.

> Tot i que encara falten alguns mesos per a la propera Assemblea Administrativa de Diaconia Catalana (gener) les entitats que els interessi ingressar en aquesta xarxa catalana d'entitats socials protestants haurien de contactar amb diaconia@consellevangelic.cat

EDITORIAL

PRESENTS !

Ja fa unes quantes dècades a casa nostra s'escoltava el crit de "presents!" tot recordant a uns difunts molt concrets. Ja que eren morts no hi eren de presents i per tant el que quedava era tot just el record malenconiós.  Tant de bo  que al nostre ministeri no haguem d' esperar a no ser-hi per a que algú relacioni les nostres persones o accions amb el servei; tant de bo aspirem a ser útils a la nostra societat, aquí i ara, i desitgem aportar respostes a les grans carències que té, especialment les de caire transcendental.

En el dia a dia desitgem ser presents en el nostre hàbitat també a través de l'acció social amarada dels nostres valors cristians, de la nostra fe en el Crist. Ni més ni menys. Més seria presumpció i menys seria desobediència.

Ara ja som presents ben a prop: amb els avis i els toxicòmans, amb les persones sense sostre i amb els disminuïts; però també amb els que venen de lluny i volen quedar-se com els que encara no han vingut i busquen formes de fer-ho. Treballem igualment a un hospital com a un centre d'acollida, a un campament d'estiu com a una situació d'emergència. Ens apropem a ajudar tant a gent amb sida com a dones maltractades o mainada en risc.

No, no vivim instal·lats a la malenconia sinò a molts i diversos ministeris amb els quals som presents a molts llocs i entre molts col·lectius però encara volem i podem fer més. Volem ser encara més presents a la nostra societat, i per bons motius. I podem ser presents per l'eficàcia i qualitat de la nostra feina, presents per l'afecte i desig d'excel·lència que hi posem, presents pel perfum de vida que com diu la Paraula hem de deixar anar allí on anem. Volem que a l'hora de passar la llista dels bons servidors, com deia el famós himne, nosaltres també hi siguem.

Servint junts,

Daniel Banyuls.

L' ENTREVISTA

Després de l'estiu encetem el curs entrevistant al Francesc Javier Pérez, funcionari municipal, fundador i president de l'ONGD evangèlica Vida i Llibertat.

"La nostra concepció i desenvolupament de la fe conté un compromís ferm amb tots aquells que són víctimes de la fam, la marginació, la pobresa i la injustícia." 

Vida i Llibertat és una ONGD catalana que treballa per un món millor des de 1994. Com va començar tot?

Va néixer fruit de la inquietud social dels seus fundadors que desitjaven implicar-se activament en l’escenari solidari. La primera acció de caràcter humanitari fou en el cor del Valle del Cauca, a Colòmbia, àmbit geogràfic en el qual un dramàtic moviment de terres va generar moltes pèrdues humanes.

Per què aquest nom?

“La llibertat no fa feliços als homes, els fa senzillament homes”, assegurava amb convicció Manuel Azaña. “Llibertat és el dret que té tota persona a ser honrada, i a pensar i parlar sense hipocresia” emfatitzava José Martí. Amb aquestes frases prèvies pretenem reflectir un valor tan ignorat com perseguit: la llibertat de l’ésser humà. Aquest dret (natural) conviu amb un altre: el dret a la vida. Vida i Llibertat son dos dels valors més valuosos que qualsevol persona pot posseir, i unir-los en un sol enunciat ens va semblar coherent amb el tarannà i la identitat de la ONGD.

                                  

                                          Menjadors escolars a Colòmbia

Des de Barcelona fins arribar a hores d’ara a nou països en vies de desenvolupament de Llatinoamèrica. Per què allí?

El nostre àmbit d’acció és el definit per la infància en situació de risc, i a Llatinoamèrica la infància és un del col·lectius que més pateix l'impacte de la pobresa i de la desigualtat social. No obstant, donat que el nostre camp d’intervenció no ve determinat per un àmbit geogràfic concret, sinó per una problemàtica clarament delimitada, contemplem expectatives de començar nous projectes infantils a l'Àfrica subsahariana.

La vostra tasca principal està centrada en l'apadrinament de nens en risc i gestioneu centres amb quasi vuit mil beneficiaris. Com us ho feu amb tanta feina? Quants hi treballeu?

En realitat el nombre d'infants que tenim apadrinat és molt reduït i no és superior als 170 menors. L'equip de Vida i Llibertat, comptabilitzant en el mateix expatriats (cooperants espanyols a l’estranger), voluntaris locals i internacionals, components amb vincles laborals i persones involucrades en els projectes amb alguna compensació econòmica, s’aproxima a les 60 persones.

                                

                                                      Nadal a Bolívia

 

 

Alguns pensen que el sistema d’apadrinament s’apropa massa a l’assistencialisme ja que aparentment ataca més les conseqüències del problema i no tant les causes. Què en penseu vosaltres?

L'aspecte més positiu que nosaltres apreciem en la fórmula de l'apadrinament recau en la possibilitat de poder construir una relació personal amb el menor apadrinat. Per altra banda, el debat causes-conseqüències ens interessa vivament. Creiem que el front del compromís solidari és extens i que en el mateix hi ha espai per a entitats i forces socials que lluiten coratjosament per a desterrar les causes que generen pobresa, i també espai i lloc per a aquelles que centren el seu àmbit d'acció en les conseqüències. Uns intenten prevenir la malaltia; d’altres són amb els malalts.

També teniu una emissora de ràdio per Internet. Per promoció o per sensibilització?

Radio Solidaria (www.radiosolidaria.org) ens està donant nombroses satisfaccions. Per una banda, pels milers de visites que rep. Per l'altra, per l'ampli desenvolupament de la seva vessant més marcada: la definida per la informació, la denúncia i la sensibilització. A tot això s'afegeix la seva permanent vocació de servei expressada en la constant promoció de centenars d'iniciatives solidaries.

                     

"Uns intenten prevenir la malaltia; d'altres són amb els malalts."

                           

Si no és indiscreció, d’on surten els recursos per a fer tantes coses?

Sempre hem treballat en la direcció de configurar una base econòmica fonamentada en la diversitat de fonts  financeres. Bàsicament les mateixes són aportacions personals (expressades fonamentalment en compromisos regulars), eclesials (de congregacions de tot l'àmbit nacional) i premis solidaris (en concret l'últim obtingut ens ha permès finançar l'adquisició a Hondures d'una finca de 3 hectàrees d’extensió). A les vies econòmiques assenyalades s'han d'afegir els ingressos derivats de la distribució de les nostres edicions literàries (per exemple, “La Niña de las Corbatas”), també els que s’obtenen de les serigrafies que realitzem i, per últim, els dels recolzaments internacionals que rebem, fonamentalment del Canadà.

Us definiu com una entitat d’arrels i conviccions evangèliques. ¿Ja s’entenen bé la fe cristiana i la lluita per a la justícia social?

“S’és el que es fa”, afirmava Ortega i Gasset. La nostra concepció i desenvolupament de la fe conté un compromís ferm amb tots aquells que són víctimes de la fam, la marginació, la pobresa i la injustícia. Observar aquesta conducta decididament implicada en la construcció d'un món més just i igualitari, és, o hauria de ser, una realitat vigorosa en la nostra experiència de fe, individual o col·lectiva.

                               

                                                         Argentina

El vostre projecte més actual s’anomena Darfur 500. Què significa i quins objectius té?

200.000 morts, dos milions de desplaçats, tres milions depenents de l’ajuda internacional per aconseguir aliments, refugi i atenció mèdica, mentre les ONG’s són objectius de la violència. Aquestes són les xifres de Darfur, i darrera d'elles s'amaguen persones com nosaltres, que tan sols volen viure en pau i llibertat. Volem alçar la veu en nom d’aquestes persones: infants, mares, pares, avis... als que sembla que la Comunitat Internacional no escolta.

L'objectiu de Darfur500 consisteix en dinamitzar la societat civil amb el propòsit que la mateixa es mobilitzi activament en la finalització del genocidi que pateix aquesta població africana. Es concretarà a través de les activitats que durant 500 dies, 500 persones i/o entitats organitzin, creïn, realitzin o construeixin en les que el drama de Darfur sigui present, així com en la recollida d’un milió de signatures centralitzades en una web francesa, que podeu conèixer visitant la web específica del projecte () així com els detalls de la resta de la campanya.www.darfur500.org

                                

                                                          Darfur

Milers de nens apadrinats, nou països beneficiats, una emissora de ràdio online de temàtica solidària, projectes cada cop més ambiciosos… quin és el vostre límit? 

“Van poder perquè van creure” (Virgili) podria ser una frase que il·lustri l’actitud vital de l’entitat. En pocs anys (12), hem recorregut la distància existent entre l'inici a Medellín, amb un pis de lloguer i un nen del carrer (Hugo), a la realitat actual definida pels programes i accions que es realitzen en nou països i que aquest any poden arribar als 10.000 infants. A aquest eix central (els projectes) se'ls suma una dilatada dinàmica radiofònica, tant en emissores convencionals com a Internet; l'organització i realització d’actes públics, l'edició d'obres literàries marcadament solidàries, constants visites a esglésies locals, nacionals i internacionals... Límits? “Pots arribar a qualsevol lloc sempre que caminis el suficient” (Lewis Carroll).

                                

                                                   Web Radio Solidaria

Vida i Llibertat és membre de Diaconia Catalana des de 1999. Com evalueu aquesta participació en xarxa?

En efecte, formem part de Diaconía Catalana des de la seva primera Assemblea. Valorem positivament el fet de formar part d’un espai plural, que articula i construeix un univers comú, alhora que respecta i valora la singularitat i independència de cadascuna de les entitats involucrades.

L'ONGD Vida y Libertad es troba al carrer Montmajor 27 -  29, local

08031 Barcelona. El telèfon és 93 407 01 85 i el web és www.vidaylibertad.org

"L'equip de Vida i Llibertat... s'aproxima a 60 persones."

NOTÍCIES-FLASH

> El Fòrum Social 2007 es va celebrar, com estava previst, durant el matí del 16 de juny i va aplegar a quasi un centenar de persones al Centre Cívic Barceloneta. Sota un doble lema ("Treballem en xarxa. Servim més i millor.) l'èmfasi del Fòrum també era doble: l'estímul al treball en xarxa i l'aprofitament i aplicació de la Llei de Dependència. Les dues ponències -d´alt nivell, en opinió dels presents- van ser presentades respectivament pel Rafel Collado (Director de la Misión Evangélica Urbana de Valencia) y la Pilar Rodríguez (Directora de l'Àrea Sociosanitària de l'Associació Benestar i Desenvolupament, experta en temes de gent gran i consultora) i són disponibles a les oficines de Diaconia Catalana i els interessats poden demanar-les a diaconia@consellevangelic.cat
       
       

> El mateix dia del Fòrum es va distribuir entre els membres de Diaconia Catalana la "Guía de Entidades de acción social de Diaconía España" en la que es poden trobar les dades de totes les entitats socials evangèliques de tot l'Estat espanyol i on hi són incloses, lògicament, també totes les que formen la xarxa catalana d'entitats socials. Les entitats membres de DC que no van poder ser presents el dia del Fòrum la rebran per correu en els decurs dels propers dies.

> Tot i que encara falten mesos per a la propera Assemblea Administrativa a hores d'ara cinc noves entitats s'han posat en contacte amb DC per demanar el seu ingrés a aquesta xarxa d'entitats socials evangèliques.

> La Misión Grupo Nueva Vida, membre de DC, celebra aquests dies el seu XX Aniversari. Les nostres felicitacions i el nostre desig de que puguin seguir endavant amb el seu ministeri entre la gent sense més necessitada de Barcelona durant molts anys més.

EDITORIAL

ENREDATS

Prou que sé -i el diccionari així m´exhorta- que el terme correcte per aquest títol seria "enxarxats" però precisament m'interessa emfatitzar el concepte de la complicació, el problema o l'embull quan penso en el treball en xarxa. Per a uns quants de nosaltres aquest és el primer pensament que els ve al cap quan se'ls parla de treballar plegats amb altres. "Mai no ho hem fet" o "això no pot funcionar" són les frases més gastades en aquests casos.

Tanmateix cada cop la nostra societat transmet missatges més i més clars en les antípodes d'aquesta reacció. I a més a més, precisament treballar en xarxa -o millor encara, enmig de la xarxa- és, sens dubte, una oportunitat inigualable de compartir de forma natural des de dins els nostres principis i valors cristians. És a dir, testificar. És a dir, evangelitzar.

Sempre hem sentit a dir que l'obra social és un testimoni cristià cap als beneficiaris de la nostra tasca. I és ben cert! Però no oblidem que també ho és envers els voluntaris i tècnics d'altres entitats que, en molts casos, no coneixen res -o el que coneixen és molt esbiaixat- de les entitats socials evangèliques. Per tant, encara que només sigui per ells, ens convé treballar en xarxa. Precisament per ser al bell mig. Més o menys com suggeria Jesús quan parlava de ser com el llevat, o la llum, o la sal, o... 

Servint junts,

Daniel Banyuls.

L´ENTREVISTA

En aquest última edició abans de les vacances entrevistem el Paco Jover, responsable de l'obra social de l'Església Evangèlica Baptista de la Barceloneta, i el Francesc Melero, el seu pastor.

"Formar part de l'Associació Barceloneta Alerta ha estat una benedicció."

Quan i per què vau començar la vostra tasca social a la Barceloneta?

L'obra social ha format part dels ministeris de l'església de sempre. El que ha canviat ha estat l'intensitat, l'organització, l'estructura, etc. 

Així, doncs, la vostra àrea concreta de treball seria…

Tenim un projecte integral que anem desenvolupant a mesura que les oportunitats es presenten: tenim un programa amb nens que anomenem "L'Arca de Noe" i que ens permet treballar amb un grup de nens del barri que actualment és d'uns 25-30 nens. Per altra banda oferim l'ajut a persones grans, a les que facilitem menjar, roba i ajuts concrets com acompanyar-los a les visites mèdiques, petites reparacions al seu domicili, etc. Però de totes elles destaquem els lots de menjar mensuals i el rober "personalitzat". És a dir, ens informem de les necessitats i busquem la peça o peces que necessita cada persona. Ningú fa aquesta tasca al barri.  

Tot i ser molt atractiu i encisador, treballeu a un dels barris més envellits de Barcelona. ¿Condiciona això el perfil dels vostres usuaris?

No. El perfil de les persones a les que ajudem és molt variat. No oblidem que el barri de la Barceloneta és un dels més densament poblats de Barcelona i amb un alt índex d'immigració. 

Com avalueu el treballar en xarxa amb la resta d’entitats socials del barri (Associació Barceloneta Alerta) en una plataforma laica?

L'Associació Barceloneta Alerta, de la que en som part, certament és una plataforma totalment laica i la nostra integració al seu si ha estat una benedicció ja que ens ha permés donar a conèixer al barri la tasca que durant molt de temps ja fèiem i que ara compta amb el reconeixement de totes les entitats que són part d'aquesta plataforma social.

          

Quants voluntaris col·laboren amb la vostra tasca?

Aquesta pregunta ens permet fer notar un detall que per a nosaltres és molt estimulant: dels trenta voluntaris amb els que compta l'Associació Barceloneta Alerta cinc estàn col.laborant directament amb l'Església de la Barceloneta, juntament amb els nostres.

Quina és/son les principals mancances que teniu?

Tot i la bona imatge que estem oferint, dins dels ministeris que estem oferint és ben cert que cada dia són més les persones que ens demanen menjar i ens agradaria poder ampliar el nostre servei, oferir més quantitat i arribar a més beneficiaris. 

           

Com està involucrada la resta de la vostra congregació Baptista en aquest ministeri?

Com dèiem abans l'església està treballant en un programa integral i una part és la que ens permet treballar amb nens i una altra amb la distribució de menjar i roba. Això fa que l'església estigui compromesa en aquesta feina: ja sigui amb els nens, amb el rober o amb el menjar l'església hi és present.

 

El Nadal passat un diari de tirada nacional  (veieu retall aqui)  feia referència a la vostra tasca a la seva contraportada i us anomenava “els herois del barri”. I fa uns dies la televisió autonòmica us dedicava un dels seus programes a la plataforma social on esteu integrats. Què us ha reportat la fama mediàtica?

Doncs, com és lògic, ser més coneguts al barri i també dins de les institucions.

                           

                           

                           

Sense falsa modèstia, sou conscients de desenvolupar un paper heroic?

El concepte d'herois tal i com sona és un concepte que no sentim proper però no és menys cert que en aquesta ciutat i concretament en aquest barri la feina callada i continuada a favor de persones és molt important. Sovint les persones a les que ajudem només les coneixem de vista i en no poques ocasions abans de poder ajudar-les hem de guanyar la seva confiança ja que ningú acava d'entendre que rebi l'ajuda a canvi de res. Aquesta feina no és heroica, però sí meritòria. 

Què hauria de succeir al barri per a què la vostra feina no fos tan necessària?

Per als que no són creients crec que la resposta pot sonar com a mínim estranya però Jesús digué: "Als pobres sempre els tindreu amb vosaltres".

"Tot i la bona imatge que estem oferint... ens agradaria poder ampliar el nostre servei... i arribar a més beneficiaris."

Sou membres de Diaconia Catalana des de 1999. En què ha col.laborat DC en la vostra tasca?

Diaconia Catalana ens va ajudar a desenvolupar un projecte que s'anomenava "Mans Obertes". Amb ell vam ajudar a diverses famílies amb economia precaria utilitzant "vals" per menjar.  

                        

L'Església Evangèlica Baptista de la Barceloneta es troba al carrer Ginebra, 35 de Barcelona. El telèfon és 93 319 26 98 i l'e-mail és barceloneta@telefonica.net

"El perfil de les persones a les que ajudem és molt variat."

"Tenim un projecte integral que anem desenvolupant a mesura que les oportunitats es presenten."

NOTICIAS-FLASH

Ø      El Fòrum Social 2007 ya se acerca. Todos estamos invitados a participar durante el sábado 16 de Junio a esta jornada formativa, tanto los miembros de D.C. como los profesionales del Tercer Sector. El encuentro será en Barcelona y tendremos con nosotros conferenciantes de alto nivel y preparación contrastada para hablarnos de la conveniencia del trabajo en red y de la nueva Ley de Dependencia, y dos entidades de D.C. nos compartirán su labor.

Ø     Este año han sido 13 (casi el doble del pasado año) las entidades que nos han enviado sus proyectos para solicitar una subvención al Departament d´Acció Cívica i Ciutadania. Todos los proyectos ya han sido correctamente presentados.

Ø     Durante la anterior Asamblea de Diaconía Catalana (10 Marzo) cinco nuevas entidades (Juventud para Cristo, Taller del Alfarero, Ejército de Salvación, Iglesia Bautista de Cerdanyola e Iglesia Evangélica Redentor de la Llagosta) fueron aceptadas como miembros de D.C. Y ya tenemos algunas peticiones a la espera de la próxima Asamblea. La red que es Diaconia Catalana crece y ya cuenta con 47 miembros.

Ø     Diaconía España nos ha enviado la primera “Guia de Entidades de Acción Social” que incluye a todas las entidades evangélicas miembros de alguna Diaconía a nivel estatal y que será entregada en el Fòrum Social del próximo 16 de Junio a cada una de las entidades miembros de Diaconia Catalana.

Ø     Diaconía España está recogiendo y enviará una ayuda fraternal a las viudas e hijos de la víctimas de Turquía y también para mejorar la seguridad de las iglesias evangélicas de ese pais. Se puede colaborar en la cuenta corriente nº 2100-4750-56-0200012512.

Ø     Radio Bonanova (107,1 FM), emisora evangélica que emite en Barcelona, ha decidido incluir en su parrilla un programa dirigido por Jaume Farré y que estará dedicado a dar a conocer a las entidades de Diaconía Catalana y que serán entrevistadas para exponer su ministerio social. Damos las gracias a los hermanos de Radio Bonanova por esta generosa iniciativa.

EDITORIAL

MAS LEJOS

“Más lejos, debéis ir más lejos” cantaba hace ya años un joven Lluís Llach señalando una isla griega como meta. “Debes rogar que el viaje sea largo... que dure muchos años... y aprender de los más sabios."  Está claro que la obra social evangélica no hunde sus raíces en las letras del cantautor de Verges -¡lo hace en el Evangelio!- pero algunos de sus versos podrían ser buenos lemas de futuro y continuidad. 

Es muy cierto que hasta ahora se ha hecho mucho y muy bien, pero ahora estamos en un momento social repleto de cambios. Las perspectivas son muy interesantes pero nos conviene estar bien preparados en consonancia con uno de nuestros distintivos: servir con la máxima calidad, con la trascendencia como transfondo. Desde el voluntariado y la humildad, pero aspirando a la excelencia.

Vivimos nuevos tiempos que nos traen nuevos retos. Trabajo en red, políticas de alianzas, más acercamiento a las Administraciones (que aprueban y aplican ya nuevas leyes sociales) y visibilidad. En este nuevo contexto la formación de nuestros diáconos, voluntarios y técnicos será clave. No podemos perdernos oportunidad alguna de conocer mejor la legislación y aplicarla con sabiduría en nuestro ministerio. Será necesario también aumentar nuestra profesionalidad estando presentes allí donde podamos aprender o compartir nuestra labor. Aprovecharlo todo, en definitiva, para ser más visibles y mejorar nuestro testimonio cristiano.

Jesús nunca puso límites a la labor de su Iglesia y el Nuevo Testamento muestra como los pensamientos limitados o localistas no se ajustan a los criterios del Maestro. Debemos movernos con ambición espiritual, distanciándonos del conformismo. ¡Debemos ir más lejos!

Sirviendo juntos,

Daniel Banyuls.

LA ENTREVISTA

Hoy entrevistamos a Armand Urrutia, médico cirujano jubilado del Hospital Evangélico de Barcelona, anciano de la Iglesia Evangélica de la c/ Teruel (Barcelona) y experto conocedor -como pocos- de la trayectoria del Hospital Evangélico en sus últimas décadas.

¿Cuándo y cómo se origina lo que hoy conocemos como "Hospital Evangélico"?

En el año 1879, después de un tiempo de reflexión y oración, Robert Simpson, pastor metodista, Alejandro Empaitaz, presbiteriano y Henry Payne de las Asambleas de Hermanos, iniciaron un centro de atención para ancianos enfermos en un piso del barrio antiguo de Barcelona. En 1893 se adquirió la finca de la calle Camelias con un único edificio, una casa señorial de época donde se instaló el primer hospital.

¿Por qué fue necesario poner en marcha este proyecto?

Aunque la nueva Constitución de 1869 permitía -por primera vez en la Historia de España- cierta libertad religiosa los enfermos evangélicos eran maltratados por las monjas en los hospitales oficiales y por eso se decidió crear un centro sanitario evangélico.

El Hospital Evangélico, entonces ¿es la entidad social evangélica decana de toda Catalunya (y una de las más antiguas de todo el Estado)?

Creo que sí, aunque en 1874 George Lawrence creó un "Asilo para Enfermos Pobres" en el barrio de Gracia de Barcelona pero parece que sólo funcionó un par de años.

¿Cuál fue el objetivo fundacional del Hospital?

En las bases fundacionales que fueron redactadas cuando se formalizó su inscripción oficial como Fundación se declara que "sea destinada en todo momento a la asistencia de enfermos de las iglesias evangélicas españolas, generalmente llamadas protestantes".

Con el nombre que tiene y siendo fundado por evangélicos ¿podemos sospechar que se trata de un Hospital sólo para este colectivo confesional?

En el capítulo siguiente dice: "serán recibidos los otros enfermos siempre que se disponga de camas libres".

¿Cuál sería el perfil básico del enfermo que es atendido en el Hospital Evangélico?

Hasta hoy se han admitido enfermos de muy diversos tipos dentro de las limitaciones tecnológicas de un pequeño hospital. En los últimos años una parte muy importante del Hospital ha sido la Sección Sociosanitaria, concertada con el Servei Català de la Salut, muy prestigiada y con posibilidades de ampliación por deseo expreso del mismo Departament de Salut de la Generalitat.

 

Hoy por hoy... entre médicos, enfermeras administración, higiene, etc. ¿cuántas personas forman la plantilla?

Unas 120-130 personas, además de los médicos externos.  

Por razones muy lamentables, unas semanas atrás el Hospital estaba en las portadas de los periódicos y medios de comunicación. La Generalitat de Catalunya dio su apoyo a la gestión del centro aunque aún habrá que esperar las resoluciones finales. ¿Cómo ha quedado la institución después de esta situación tan imprevisible?

El Hospital sigue funcionando normalmente en su Sección Sociosanitaria, incluso incrementada para compensar la falta de operatividad de los quirófanos al no disponer de las últimas exigencias arquitectónicas que se requieren actualmente. Nuestros quirófanos -con más de 30 años- evidentemente no las tienen, como sucede en muchas otras clínicas, aunque eso no es impedimento para su correcto funcionamiento. La reforma en su estructura representaría un costo muy elevado que no nos es posible afrontar. 

 

Hará un par de años usted publicaba un libro sobre la historia del Hospital (“Vivencias de un mèdico y el Hospital Evangélico de Barcelona”, Publidisa, 2005). Hoy por hoy, ¿cómo se presenta el futuro del centro?

Ya hace tiempo que pensábamos en un nuevo proyecto de hospital y la posibilidad, ahora confirmada, de la conveniencia y necesidad de un cambio de ubicación para construir un edificio totalmente nuevo y no una inacabable e incomodísima reforma de los 4 edificios que forman el actual Hospital. Creemos que esto puede significar una nueva e importate etapa del Hospital Evangélico.

Doctor, usted es médico evangélico y padre de un hijo también médico y una hija farmacéutica que han trabajado ambos en el Hospital Evangélico. ¿Es que quizás el Hospital ha sido la segunda residencia de la familia Urrutia?

Comencé a trabajar en el Hospital hace 52 años y dormía allí todas las noches del año por si era necesaria mi participación. Cuando me casé en 1959 fui a vivir a sólo dos calles de distancia del Hospital, donde sigo residiendo aún. Mis hijos y cuatro de mis siete nietos han nacido en el Hospital. Yo nací en casa, como la mayoría de personas de entonces, pero mi madre fue asistida por el Dr. Kellner, médico alemán del Hospital. Mi abuelo ya era Secretario del Patronato en 1935 y mi padre fue miembro del Patronato de 1951 al 1982, incluso como Presidente y también miembro del "Comité de Colonias Extranjeras.” ¿Quiere más conexión?

El Hospital es miembro casi fundador de Diaconía Catalana y usted personalmente ha sido uno de sus promotores históricos. ¿Cómo definiría el ministerio de D.C.?

Diaconía Catalana tiene una misión muy importante que es conectar y apoyar a todas las obras sociales evangélicas para una mayor eficacia y trabajar por la práctica de la unidad que tanto nos enseñó Jesús y que tan poco practicamos.

El Hospital Evangélico se encuentra en la c/ Camelias, 15 en pleno barrio de Gracia de Barcelona. Su teléfono es el 93 285 99 55, su fax es el 93 219 40 26 y su página web es www.hospitalevangelic.com